Aquesta és la llista d’èxits d’aquesta setmana a casa meva:
1- Prove it all night (Passaic 19.09.1978)
2- Racing in the street (Passaic 19.09.1978)
3- Thunder road (Roxy Theater 07.07.1978)
4- Backstreets (Roxy Theater 07.07.1978) la versió íntegra, no la retallada que surt al Live 1975-85.
5- Incident on 57th Street (Nassau 30.12.1980)
6- Point blank (versió alternativa, sessions de gravació del The river)
7- Real world (concert benèfic pel Christic Institut 16.11.1990)
8- I wish I were blind (Plugged)
9- Atlantic city (Plugged)
10- The wrestler (Working on a dream)
dissabte, 28 de febrer del 2009
dijous, 26 de febrer del 2009
Tenir-los per corbata
La meva experiència motard, la postura del tiu sobre la moto, el sospitós no contacte de la roda del davant amb el terra junt amb la inclinació de la moto i que no es tracta del Doctor Rossi indiquen que amb tota probabilitat el tiu té els collons per corbata.
dimecres, 25 de febrer del 2009
Solidaritat
Com vaig comentar en el meu escrit del 9 de desembre, una part dels meus impostos se’n van directament als lands de l’est en forma de “Solidaritätzuschlag” (o suplement de solidaritat), o sigui els lands que estaven sota la influència soviètica durant la guerra freda. Aquesta solidaritat és per tal de “redistribuir” l’ajuda que va rebre la RFA dels països occidentals (els Estats Units, bàsicament) i de la qual no en va poder gaudir la RDA.
Avui observant la nòmina, m’he fixat en aquest punt, clarament diferenciat de la resta, i suposa un 1% del meu sou. Tot seguit m’he parat a pensar amb el cas hipotètic del meu retorn a Catalunya, aquesta solidaritat l’hauria hagut de multiplicar per 10, fent cas sempre a les balances fiscals calculades a Madrid, i a sobre hauria de sentir de la resta d’Espanya que soc un lladre.
Avui observant la nòmina, m’he fixat en aquest punt, clarament diferenciat de la resta, i suposa un 1% del meu sou. Tot seguit m’he parat a pensar amb el cas hipotètic del meu retorn a Catalunya, aquesta solidaritat l’hauria hagut de multiplicar per 10, fent cas sempre a les balances fiscals calculades a Madrid, i a sobre hauria de sentir de la resta d’Espanya que soc un lladre.
diumenge, 22 de febrer del 2009
El Currywurst de la Volkswagen
En el meu escrit sobre “El meravellós món del Wurst”, publicat el 28 de maig de l’any passat en el meu anterior bloc, vaig passar per alt un important tipus de salsitxa: el Currywurst de la Volkswagen, i com el seu nom indica està dins la família dels Currywurst.
La seva fama ha traspassat els murs de la pròpia fàbrica, fins i tot a Braunschweig hi ha un restaurant on fan pizza de Volkswagen Currywurst. De fet, durant la meva primera etapa a Braunschweig n’havia sentit a parlar, però ignorava el prestigi que realment tenia.
De fet, la producció anual de Currywurst en totes les fàbriques de Volkswagen a Alemanya és de més de 2 milions d’unitats, tres vegades més que cotxes produïts. Així doncs, si amb la crisi econòmica cau la demanda de cotxes, es poden dedicar a la producció de Currywurst.
El secret d’aquesta variant de Currywurst rau en que el curry és dins la salsitxa, i no a sobre com en els Currywurst habituals com el que puc demanar en qualsevol restaurant o a la cantina de la feina.
La seva fama ha traspassat els murs de la pròpia fàbrica, fins i tot a Braunschweig hi ha un restaurant on fan pizza de Volkswagen Currywurst. De fet, durant la meva primera etapa a Braunschweig n’havia sentit a parlar, però ignorava el prestigi que realment tenia.
De fet, la producció anual de Currywurst en totes les fàbriques de Volkswagen a Alemanya és de més de 2 milions d’unitats, tres vegades més que cotxes produïts. Així doncs, si amb la crisi econòmica cau la demanda de cotxes, es poden dedicar a la producció de Currywurst.
El secret d’aquesta variant de Currywurst rau en que el curry és dins la salsitxa, i no a sobre com en els Currywurst habituals com el que puc demanar en qualsevol restaurant o a la cantina de la feina.
dijous, 19 de febrer del 2009
Peugeot 206+
Recentment s’ha publicat la noticia de l’aparició del Peugeot 206+. No és més que una actualització estètica del 206 mític i genuí. Adopta el frontal del 207 i poca cosa més. Així doncs, ni l’aparició del 207 ha pogut eliminar del mapa el 206. L’abril del 2007 es va fabricar la unitat 6 milions, fent pols la marca dels 5,3 milions de 205’s.
Llarga vida al doscentsaca.
Llarga vida al doscentsaca.
dimecres, 18 de febrer del 2009
Crònica meteorològica
Avui ha estat el segon dia seguit que veig el sol, d'aquesta manera puc confirmar que aquí a Alemanya també tenen sol i que no és un mite com ja m'havia arribat a plantejar. Això sí, fot una fred que pela, avui he anat a treballar amb -6ºC, sort que quan un s’enfunda la barretina li passen tots els mals.
dimarts, 17 de febrer del 2009
TSV Timmerlah - VfL Wolfsurg
Aquest any no us estic parlant massa de la trajectòria del primer equip d’handbol del TSV Timmerlah. No trobava massa correcte que jo fes la crònica, essent part partícipa dels partits.
Avui m’ha arribat la crònica del partit del dissabte passat del Wolfsburger Nachrichten, el diari local de Wolfsburg, us l'adjunto sense canviar ni una coma, així ningú em podrà acusar de tergiversar o trangiversar les notícies. Després de la derrota de dissabte anem quarts, a cinc punts de l’ascens quan falten vuit partits per acabar la lliga, o sigui, pujar està txungo. Pels qui no ho sabíeu, el VfL Wolfsburg és el club que té un equip de futbol a la Bundesliga.
TSV Timmerlah - VfL Wolfsburg 30:32 (18:18).
Der VfL hat seinen Anspruch auf die Meisterschaft eindrucksvoll untermauert. Beim Tabellendritten Timmerlah lieferten die Wolfsburger eine starke Vorstellung ab. "Das war eines der besten Spiele der letzten Jahre in dieser Liga, von beiden Seiten", lobt VfL-Coach Andreas Kruse. "Das Tempo war sehr hoch, das hat Spaß gemacht." Dabei war der TSV lange Zeit die etwas bessere Mannschaft. Der 27:26-Zwischenstand bedeutete die erste Führung für die Gäste. Beim 30:30 behielt der Spitzenreiter die Nerven. "Es hätte auch Unentschieden ausgehen können, aber wir waren individuell etwas besser", sagt Kruse.
Avui m’ha arribat la crònica del partit del dissabte passat del Wolfsburger Nachrichten, el diari local de Wolfsburg, us l'adjunto sense canviar ni una coma, així ningú em podrà acusar de tergiversar o trangiversar les notícies. Després de la derrota de dissabte anem quarts, a cinc punts de l’ascens quan falten vuit partits per acabar la lliga, o sigui, pujar està txungo. Pels qui no ho sabíeu, el VfL Wolfsburg és el club que té un equip de futbol a la Bundesliga.
TSV Timmerlah - VfL Wolfsburg 30:32 (18:18).
Der VfL hat seinen Anspruch auf die Meisterschaft eindrucksvoll untermauert. Beim Tabellendritten Timmerlah lieferten die Wolfsburger eine starke Vorstellung ab. "Das war eines der besten Spiele der letzten Jahre in dieser Liga, von beiden Seiten", lobt VfL-Coach Andreas Kruse. "Das Tempo war sehr hoch, das hat Spaß gemacht." Dabei war der TSV lange Zeit die etwas bessere Mannschaft. Der 27:26-Zwischenstand bedeutete die erste Führung für die Gäste. Beim 30:30 behielt der Spitzenreiter die Nerven. "Es hätte auch Unentschieden ausgehen können, aber wir waren individuell etwas besser", sagt Kruse.
dilluns, 16 de febrer del 2009
dijous, 12 de febrer del 2009
Recomanació
No hi ha novetats importants a comentar. Per això, i com que no només visc de Bruce Springsteen avui us vull fer una recomanació musical, la cançó La vida te lleva por caminos raros d'en Quique González.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Queen of the supermarket
La nova cançó d’en Bruce ja és l’himne del súper on vaig a comprar, l’altre dia quan hi vaig anar la tenien a tot tall. Al final em començaré a mirar la caixera amb uns altres ulls.
Recomanació pels que podeu/vulgueu: escolteu-vos Queen of the supermarket, i tot seguit I wanna marry you.
Recomanació pels que podeu/vulgueu: escolteu-vos Queen of the supermarket, i tot seguit I wanna marry you.
dijous, 5 de febrer del 2009
El meu alemany
Avui us vull parlar del meu alemany, i no és que m’hagi canviat d’acera i tingui un novio alemany, aquest títol era per fer llegir el malpensats. Avui us parlaré de la meva adaptació a la llengua d’en Göthe.
La veritat és que està essent força dura, la llengua és complicada de collons, però això ja ho sabia abans de marxar i no ha de servir d’excusa. He de dir que fa força temps que visc 100% amb alemany, fins i tot si en algun moment m’he de passar a l’anglès m’he de mentalitzar. Tot i això hi ha moments en que m’expliquen alguna cosa i em sento com en Homer Simpson el dia que jutgen en Bart per fer campana; i també hi ha moments en que no trobo la manera de dir el que vull explicar; i això després d’un any i mig és una mica frustrant.
Això sí, els alemanys són molt educats i no m’acostumen a dir que tinc un alemany de merda, l’únic que ha fet algun comentari al respecte és en Nico, i el cert és que és d’agrair que algú et digui les veritats, encara que no siguin tan agradables com un voldria.
Tot i això, de tant en tant, algú em pregunta si he estudiat a Alemanya, amb el qual entenc que tant malament no vaig, i que és possible que algú s’hagi passat com a mínim cinc anys a Alemanya i tingui un alemany com el meu.
Amb el temps he experimentat que després d’unes birres, el meu alemany es torna una mica més fluid, potser serà que realment la cervesa té hormones alemanyes. El problema és que no puc anar a treballar cada dia amb un parell de birres a sobre.
La veritat és que està essent força dura, la llengua és complicada de collons, però això ja ho sabia abans de marxar i no ha de servir d’excusa. He de dir que fa força temps que visc 100% amb alemany, fins i tot si en algun moment m’he de passar a l’anglès m’he de mentalitzar. Tot i això hi ha moments en que m’expliquen alguna cosa i em sento com en Homer Simpson el dia que jutgen en Bart per fer campana; i també hi ha moments en que no trobo la manera de dir el que vull explicar; i això després d’un any i mig és una mica frustrant.
Això sí, els alemanys són molt educats i no m’acostumen a dir que tinc un alemany de merda, l’únic que ha fet algun comentari al respecte és en Nico, i el cert és que és d’agrair que algú et digui les veritats, encara que no siguin tan agradables com un voldria.
Tot i això, de tant en tant, algú em pregunta si he estudiat a Alemanya, amb el qual entenc que tant malament no vaig, i que és possible que algú s’hagi passat com a mínim cinc anys a Alemanya i tingui un alemany com el meu.
Amb el temps he experimentat que després d’unes birres, el meu alemany es torna una mica més fluid, potser serà que realment la cervesa té hormones alemanyes. El problema és que no puc anar a treballar cada dia amb un parell de birres a sobre.
dimecres, 4 de febrer del 2009
Aclariments
Després de llegir el meu últim escrit, potser algú ha malinterpretat les meves paraules. En cap moment considero que l’últim disc de Nostre Senyor sigui una MERDA. Ni molt menys. Sense cap mena de dubte està entre els cinquanta millors discs de la història del rock. L’únic problema és que en té uns quants al davant, i el problema és que aquests que té davant a la meva llista de preferències són d’en Bruce.
Sovint em pregunto quin és el millor disc d’en Bruce, i la veritat és que no n’hi ha cap que consideri EL MILLOR, depèn del dia, bàsicament depèn del meu estat d’ànim; hi ha dies que és el Born to run, hi ha dies que és el Darkness, hi ha dies que és el Tunnel of love, els dies que estic una mica depre és el Nebraska, els dies que estic més optimista és el Lucky town,.... I un cop escoltat el disc unes quantes vegades, em sembla que aquest acabarà essent com el Human touch, i difícilment mai el podré considerar com el millor disc de la seva carrera, tot i tenir algunes cançons que són autèntiques perles.
I si anem per cançons, en aquest disc, segurament hi trobaré algunes de les seves 100 millors cançons, per mi, What love can do, Outlaw Pete o The wrestler mereixen estar a la llista de les escollides.
Si he de dir la veritat, és que el disc és més o menys el que m’esperava del Magic abans d’escoltar-lo; i en canvi d’aquest m’esperava un Magic II, sobretot després de llegir que pretenien traslladar l’esperit de la última gira en el disc i de llegir que el disc es nodria d’out-takes del Magic.
Així doncs, Working on a dream, no és tan dolent com algú pot haver entès pels meus comentaris, encara que tampoc és la seva obra definitiva. M’agrada dir les coses pel seu nom, vinguin d’on vinguin, Bruce inclòs.
Sovint em pregunto quin és el millor disc d’en Bruce, i la veritat és que no n’hi ha cap que consideri EL MILLOR, depèn del dia, bàsicament depèn del meu estat d’ànim; hi ha dies que és el Born to run, hi ha dies que és el Darkness, hi ha dies que és el Tunnel of love, els dies que estic una mica depre és el Nebraska, els dies que estic més optimista és el Lucky town,.... I un cop escoltat el disc unes quantes vegades, em sembla que aquest acabarà essent com el Human touch, i difícilment mai el podré considerar com el millor disc de la seva carrera, tot i tenir algunes cançons que són autèntiques perles.
I si anem per cançons, en aquest disc, segurament hi trobaré algunes de les seves 100 millors cançons, per mi, What love can do, Outlaw Pete o The wrestler mereixen estar a la llista de les escollides.
Si he de dir la veritat, és que el disc és més o menys el que m’esperava del Magic abans d’escoltar-lo; i en canvi d’aquest m’esperava un Magic II, sobretot després de llegir que pretenien traslladar l’esperit de la última gira en el disc i de llegir que el disc es nodria d’out-takes del Magic.
Així doncs, Working on a dream, no és tan dolent com algú pot haver entès pels meus comentaris, encara que tampoc és la seva obra definitiva. M’agrada dir les coses pel seu nom, vinguin d’on vinguin, Bruce inclòs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
