Mitja marató de Hannover

Com a colofó al memorable cap de setmana que va ser el passat, diumenge al matí vaig participar a la mitja marató de Hannover. La veritat és que la meva preparació els dies abans de l’event havia estat tirant a discreta; i a més, suposo que amb les activitats de divendres i dissabte podríem fer la llista completa del que no cal fer per preparar-se per una mitja marató. Però bé, crec que ni els 30 anys podran amb aquest punt d’inconsciència que fins ara m’ha caracteritzat.
Tot el que envolta a la cursa té un punt de surrealisme, que m’estaré d’explicar per tal d’estalviar-vos mitja hora de les vostres valuoses vides.
Resumint: començament espectacular, primer quilòmetre 4:10; fins al Km 12 mitjana de 4:45 min/Km; a partir d’aquí debacle, diferents músculs de les cames s’anaven enrampant de tant en tant; a partir del Km 18 trencada total de motor, semblava que un Doberman m’estigués mossegant les cames a cada encamallada, caminant durant 20 metres en el penúltim quilòmetre. Temps final: 1:45:24 (4:59 min/Km, objectiu complert pels pèls).
Tampoc hem d’oblidar que aquesta mitja marató no ha estat res més que una etapa més de la preparació per a la prova estrella de la temporada, la mitja de Braunschweig, on corro a casa davant del meu públic.
Us penjo la foto de mostra, perdoneu la qualitat de la imatge.

30 aniversari

El passat cap de setmana vaig celebrar el meu aniversari, ha estat prou intens, i si n’hagués de fer una crònica més o menys completa seria massa llarga, així doncs, reciclo el resum d’en Po: birres i més birres, ratafia alemanya, paella de carnassa, un tanga d'elefant, partit d'hanbol, presentació de la Mutia i el més important, l'ingesta d'un putu frasfurt de 450 grams!