La rehòstia

Crec que la definició més acurada de la rehòstia seria:
- Guanyar la lliga.
- Guanyar la copa.
- Veure/sentir com es xiula al rei i a l’himne espanyol a la final de la copa.
- Guanyar 2 a 6 al Bernabeu.
- Que en Piqué faci un gol al Bernabeu.
- Que l’Iniesta marqui al minut 93 a Stamford Bridge, jugant amb un menys i tenint el Chelsea arraconat a la seva porteria.
- Fer un rondo a tot un Manchester United entre el minut 82 i 84 de la final de la Champions amb rematada final de Puyol.
- Guanyar la Champions.
I tot plegat en una sola temporada.

Tornada amb moto

Després d’un parell de dies intentant tornar a la normalitat i no aconseguir-ho, avui us vull parlar de la meva tornada a casa, que com molts ja sabeu va ser acompanyat per la meva nena.
La veritat és que 1600 quilòmetres sobre dues rodes donen per molt. Vull ser ràpid:
- A França les motos paguen menys que els cotxes als peatges. Lògic si tenim en comte que el desgast de l’asfalt que provoca una moto és força menor que el d’un cotxe.
- A Alemanya les motos no paguen peatge (els cotxes tampoc).
- A França em va ploure durant 200 quilòmetres, pels voltants de Lió.
- A Alemanya no em va ploure en cap moment!!!
- El primer tram sense límit de velocitat a Alemanya va ser espectacular, uns segons d’èxtasi i explosió d’adrenalina inexplicable (sobretot perquè això també ho llegeix la meva mare, encara que no deixi comentaris).
Us penjo una foto de la moto carregada fins els topes, com una bona rutera. Ningú diria que es tracta d’una moto amb tres R’s al nom, R de Racing, naturalment.

Kit bàsic de supervivència

Amb mutiu del meu aniversari, els companys de l’equip em van regalar un kit bàsic de supervivència alemany, que consta de:
- Bota de vidre, amb més d’un litre de capacitat, s’omple tradicionalment de cervesa, i encara que sembli un element de decoració d’un gust horrible té la seva conya.
- Un maß, també amb una mica més d’un litre de capacitat. És l’objecte al voltant d’on gira la festa més important d’Alemanya: l’Oktoberfest, sobretot si està ple, de cervesa, naturalment.
- Una tassa amb el colors nacionals, la seva reduïda capacitat indica que no està pensada per omplir-la de cervesa. Està pensada per omplir-la del cafè que agrada als no amants del cafè.
- La samarreta de la selecció alemanya d’handbol. No serveix per posar-hi birra.
Aquí teniu la foto de la bota, el maß i la tassa, la samarra alemanya suposo que tothom la té més o menys present, i el bitllet de 5€ l'he posat perquè us feu una idea del tamany dels objectes:

Número 13

Si la setmana passada us vaig parlar del meu número 16, avui us vull parlar del 13. El tradicional número de la mala sort.
Mai m’hi havia fixat fins que no he estat a Alemanya, per tant, no puc assegurar si en els altres llocs també passa; però el que sí puc assegurar és que els trens alemanys no tenen el vagó número 13, els avions alemanys no tenen la fila de seients número 13, i els carrers alemanys no tenen la casa número 13.

Número 16

Mai he estat supersticiós. No he cregut ni en la bona sort, ni en la mala sort dels gats negres ni del número tretze. Però sí que he de dir, que hi ha un número que li tinc un carinyo especial, és el número 16.
És el número que sempre que ha estat possible, he portat a la samarreta de jugar a handbol, tradicionalment és un número que solien portar els porters, i per això alguns equips no tenen la samarreta de jugador amb el 16.
Aquest any, vaig començar a jugar amb la temporada ja iniciada, i quan vaig arribar vaig veure que la samarreta amb el número 16 ja no estava disponible. En Nico degut a l’augment de volum corporal experimentat en els mesos d’estiu, va abandonar el seu número 19 (talla L) pel meu número 16 (talla XL). Per una sèrie de circumstancies varies, en Nico no ha pogut jugar gran part dels partits de la segona volta, això ha fet que el MEU número 16 quedés lliure.
No sé si és qüestió de sort o què, però l’altre dia observant les estadístiques de la temporada, m’he adonat que en els partits en que havia de portar la samarreta que quedava lliure (vaig haver de portar els números 2, 7, 9, 11, 19 o 96), la meva mitjana golejadora amb prou feines superava els 2 gols per partit; en canvi, en els partits on he pogut lluir el meu estimat dorsal, la meva mitjana ha fregat els sis gols per partit.
Així doncs, pel bé del Timmerlah, crec que en el futur el meu dorsal ha de ser definitivament el 16, quatre gols per partit de diferència són massa gols com per temptar la sort, encara que no siguem supersticiosos.

Aquest escrit el dedico a en Guillem per donar-me aquella samarreta amb el número 16 instants abans del meu primer partit d’handbol.

Handbol

Com heu pogut comprovar en aquest nou bloc no hi ha cròniques sobre l’handbol alemany; de fet amb el que us vaig explicar l’any passat, teniu informació més que suficient per fer-vos una idea de com és el món de l’handbol a la Deutsche Bundesrepublik. A més com va dir en Po una vegada, el tema ja cansava una mica i potser era millor parlar d’altres temes; encara que tampoc hagi acabat parlant dels temes que va proposar.
Aquest cap de setmana hem acabat la lliga. El TSV Timmerlah ha acabat tercer a un punt de les places d’ascens. El balanç de l’equip és positiu, encara que ara recordem aquell partit que vam perdre tontament i que ens hauria donat l’ascens; però ja ens comencem a plantejar la temporada que ve mirant cap a l’ascens. El balanç personal també és positiu, he anat de menys a més, acabant la temporada com a tirapenals de l’equip.
En l’últim partit de lliga ens vam enfrontar amb el TV Mascherode, segon classificat. Ocasió immillorable per demostrar que la classificació final potser ha estat un pèl injusta. Al final la victòria va ser pels de l’oest de Braunschweig (Timmerlah) per nou gols de diferència, prou clara com per demostrar al Mascherode que l’any que ve ho passaran malament a la Landesliga. Després del partit, barbacoa de final de temporada, com ha de ser.
Us penjo la foto de l’equip.

Reflexió

Fes les coses senzilles, ja es compliquen soles.

So sehen Sieger aus

Sobren les paraules quan a la pàgina web de l'As es llegeixen coses com: Supongo que ni en el Paraíso se jugará mejor. Como mucho, igual.