Currywurst

Sense cap mena de dubte el currywurst és el plat més típic d’Alemanya. Inventat a Berlin després de la segona guerra mundial. No deixa de ser una salsitxa banyada amb ketxup amb curry amb pols per sobre.
Un parell de coses: el currywurst se serveix gairebé sempre amb patates fregides, o sigui el plat es diu “Currywurst mit Pommes” i que a la fabrica Volkswagen de Wolfsburg es fan tres vegades més currywursts que cotxes.
Un exemplar de Currywurst gegant ocultant en Verdasco.El museu del Currywurst de Berlin.I una parada de currywurst al mig del carrer per la gent que vol innovar en el món del currywurst.

Mitja marató de Hannover

Com a colofó al memorable cap de setmana que va ser el passat, diumenge al matí vaig participar a la mitja marató de Hannover. La veritat és que la meva preparació els dies abans de l’event havia estat tirant a discreta; i a més, suposo que amb les activitats de divendres i dissabte podríem fer la llista completa del que no cal fer per preparar-se per una mitja marató. Però bé, crec que ni els 30 anys podran amb aquest punt d’inconsciència que fins ara m’ha caracteritzat.
Tot el que envolta a la cursa té un punt de surrealisme, que m’estaré d’explicar per tal d’estalviar-vos mitja hora de les vostres valuoses vides.
Resumint: començament espectacular, primer quilòmetre 4:10; fins al Km 12 mitjana de 4:45 min/Km; a partir d’aquí debacle, diferents músculs de les cames s’anaven enrampant de tant en tant; a partir del Km 18 trencada total de motor, semblava que un Doberman m’estigués mossegant les cames a cada encamallada, caminant durant 20 metres en el penúltim quilòmetre. Temps final: 1:45:24 (4:59 min/Km, objectiu complert pels pèls).
Tampoc hem d’oblidar que aquesta mitja marató no ha estat res més que una etapa més de la preparació per a la prova estrella de la temporada, la mitja de Braunschweig, on corro a casa davant del meu públic.
Us penjo la foto de mostra, perdoneu la qualitat de la imatge.

30 aniversari

El passat cap de setmana vaig celebrar el meu aniversari, ha estat prou intens, i si n’hagués de fer una crònica més o menys completa seria massa llarga, així doncs, reciclo el resum d’en Po: birres i més birres, ratafia alemanya, paella de carnassa, un tanga d'elefant, partit d'hanbol, presentació de la Mutia i el més important, l'ingesta d'un putu frasfurt de 450 grams!

BBQ season

El passat cap de setmana vaig inaugurar la temporada de barbacoes. El gust del primer Bratwurst després de l'hivern és incomparable.

¿Por qué todos los jugones sonríen igual?

Veient en Messi celebrant els gols em ve al cap la famosa frase de l’Andrés Montes.Res a veure amb les celebracions de l’element citat per en Guillem en el seu comentari de l’últim post.

Cornut i pagar el beure

Si volguessim traslladar aquesta frase al món del futbol, segurament la podriem aplicar quan has d’organitzar la final de la competició més important del continent, t’has gastat 300.000.000€ amb el propòsit de guanyar-la i els quatre semifinalistes són:
- L’etern rival.
- L’equip que t’ha eliminat
- I dos equips, on les seves respectives estrelles l’any passat jugaven al teu equip, i les has malvenudes perquè algú creia que no eren prou bons.
Hala Madrid!!!

Frase cèlebre

"La vida és massa curta per a l'handbol femení" Daniel Schütz

Crema catalana

Una de les meves postres preferides, apart de la grana de capellà, és la Crema catalana. M’he trobat varies persones a Alemanya (apart d’en Xupi i en Carles) que coneixen les postres per excel•lència de la cuina catalana.
A més, recentment he trobat dos restaurants a Braunschweig que disposen de Crema catalana a la carta: el tapas-bar “El toro”, que no deixa de ser un restaurant on serveixen tapes de la cuina espanyola, encara que no hi tenen truita de patates; i un restaurant italià.
La veritat és que encara no havia tastat unes postres tan bones com aquestes des que sóc a Alemanya, la cuina alemanya no destaca per unes grans postres; encara que els falta aquell toc de carinyo que només l’àvia li sap donar.
Tot i això, he de dir que últimament m’han entrat ganes de menjar lioneses, per què serà?

Fracàs

Com ja vaig deixar escrit en algun post de l’any passat, un dels meus objectius a Braunschsweig era convertir la parròquia alemanya, orfe de futbol de qualitat, a la causa blaugrana. Bé, un any després, aquesta causa podriem dir que ha passat a allargar la meva llista de fracassos.
Però un dels punts en que es basa la religió blaugrana, és una tirria/rabia indissimulada cap al Reial Madrid. Això, us puc dir, que es referma cada dia que passa; ja sigui per la indecent quantitat de calers que s’han gastat per obtenir els “millors” jugadors del món; ja sigui per la presència de Cristiano Ronaldo, segurament el jugador més odiat sobre la capa de la terra; o sigui per les raons que sigui.
Ara a Alemanya tothom sap on és Alcorcón i adora els colors blau i vermell (del Lió en aquest cas).

Moin

A partir d’ara el corrector de Word amb alemany reconeixerà la paraula “Moin”, la salutació més popular del nord d’Alemanya dins el llenguatge col•loquial.

On em tocarà jugar avui? (bis)

Aquesta setmana vaig començar d’extrem esquerre i vaig acabar de central, havent passat pel pivot a mitjans de la segona part. Així doncs, 120 minuts de joc donen per poder jugar a totes les posicions de camp. Creuo els dits perquè no faltin mai els porters, perquè sinó ja sé qui és el que pilla.

On em tocarà jugar avui?

Aquesta és la pregunta que em faig cada vegada que entro al vestidor abans d’un partit. I és que a totes les posicions de l’equip hi ha algú millor que jo. Però tinc la sort de poder jugar en gairebé totes les posicions (em falta de porter). D’aquesta manera pot ser que al llarg d’un partit jugui en quatre o cinc posicions diferents, en funció de les baixes i del rendiment dels “propietaris” originals de la posició. Aquesta setmana m’ha tocat extrem dret, extrem esquerre i lateral dret i esquerre.
Per cert, no sé si són els torrons o les Bratkartoffeln, però continuo jugant els seixanta minuts del partit.

Al tantu!

Aquesta setmana el Barça torna a jugar partit de Champions. Quan es va fer el sorteig dels vuitens de final i vaig veure que ens tocava l’Stuttgart, em vaig fregar les mans. Trobava una eliminatòria contra l’Stuttgart més fàcil que la fase de grups, que no havia estat precisament fàcil.
Llavors l’Stuttgart es trobava en fase de descens de la Bundesliga, però han canviat d’entrenador, i en aquests moments estan en ratxa; dissabte van guanyar 1 a 5 a Colònia, que tampoc és que sigui un equipàs, però un 1 a 5 sempre és un 1 a 5. Això vol dir que no serà fàcil, i que si el Barça vol passar de ronda haurà de fer les coses ben fetes.
Així doncs, per part meva, la culerada està avisada.

Temporada d'atletisme

Després de gairebé dos mesos d’estar amb temperatures permanentment sota zero, aquesta setmana sembla que la primavera s’ha dignat a treure el nas per Braunschweig, i és que un parell de migdies hem superat folgadament els zero graus de temperatura. Ahir crec que vam arribar a cinc.
La veritat és que, com ja he comentat amb anterioritat, estic de neu (literalment) fins els ous. I és que el gruix de neu en certs moments de l’hivern, ha arribat gairebé a la línia de flotació masculina.
Així que avui dissabte, sense pluja i amb +3ºC al termòmetre (meteorologia de somni tenint en compte l’hivern que he passat), tres mesos després m’he tornat a calçar les bambes de córrer. I a cremar pota, 45 minuts al “trote guarro”. Ha estat el primer dia, no calia forçar.
Ara ja puc dir que la preparació pels meus pròxims reptes ha començat. Dins d’aquests reptes hi ha un mini-stage per terres gironines per Setmana Santa, on espero trobar algú per compartir el trot; la mitja marató de Goslar a finals d’abril i la mitja marató de Hannover a principis de maig.

Mutiu-repte

Respecte el penúltim comentari del Coix oficial del país, voldria fer un parell d’objeccions:

1. La Voll-Damm és una cervesa catalana, encara que estigui etiquetada amb espanyol.
2. Fa temps que vaig abandonar les terres bavareses, concretament un any i cinc mesos. És a dir, des que vaig deixar Würzburg, i ja llavors estava a “pseudo-Bavaria”, la gent d’allà prefereixen anomenar Frankonia al territori on viuen.

Tot i això en un principi he acceptat el repte. Però després de cinc minuts de buscar la cançó que em demanava el Coix he desistit. Necessito un mutiu pel qual buscar els versos, un premi o alguna cosa per l’estil. El meu amor propi no és suficient mutivació. Bon cap de setmana a tots/es.

Putada (bis)

Que a mitja reunió, en Martin es giri i sense avisar-te prèviament, digui: bé, aquesta part l’explicarà en Roger (amb alemany, és clar).

Bon dia!

Avui al matí quan he obert la persiana, m’he trobat aquesta magnífica vista a través de la finestra.

Espero que ara comenceu a entendre els meus sentiments envers la neu.

Cançó d'amor

He escoltat moltes cançons d’amor, però fins ara no n’havia trobat mai cap de tan sincera i que m’hagi posat la pell de gallina com aquesta de Brams. No us espanteu si en algun punt és una mica porno, llegiu fins el final:

La meva estimada jo me l'estimo tant
però només pensa amb mi, quan la tinc al davant

És bruna de cos, té la pell llampant
va vestida de verd, porta un mocador blanc
un estel roig a la solapa, ella també viu lluitant
si més no em dona forces per seguir endavant.

Té el cul tan rodo, té un coll tan excitant
té un suc que sempre estaria xarrupant
la prenc per la cintura, la poso horitzontal
i els meus llavis viciosos cap el mateix forat sempre van.

La meva estimada, jo me l'estimo tant
que em segueix arreu dels Països Catalans.
Me l'estimo amb força, mai ningú ha estimat tant
la meva estimada és una Voll Damm

La neu (bis)

L’altre dia amb l’emoció de destrossar el teclat del portàtil, em vaig oblidar de penjar-vos una foto que espero que serveixi perquè us feu una idea, de com pot arribar a tocar els collons la neu un matí qualsevol quan un es disposa a agafar la bicicleta per anar a treballar.I respecte al comentari de l’Alba, no he escrit sobre els temes que proposes, perquè en aquest bloc només es comenta sobre fets reals, de moment, la ficció no hi té lloc. El dia que passi n’escriuré la crònica, ...... o no.

Ja tinc tele de veritat

Després de gairebé dos anys havent de mirar la televisió a través del portàtil, aquest dissabte vaig fer un salt qualitatiu important: de la pantalla de 15 polzades de l’ordinador a un tros de pantalla de 37.
Aquí en teniu una foto, i de pas li demostro al meu pare que els diners que em va donar perquè em comprés el televisor, no me’ls he gastat amb dones de vida alegre.

La neu

Tornant de les vacances de Nadal em vaig trobar Braunschweig completament cobert de neu, i no puc negar que em va fer certa gràcia, un sureny com jo no hi està massa habituat. Aquesta gràcia va durar fins que vaig decidir anar al súper, amb cotxe és clar, doncs havia de reomplir la nevera. Vaig suar tinta per treure el cotxe d’on l’havia deixat aparcat per culpa de la neu. Finalment ho vaig aconseguir, i em vaig dir: ha estat la novatada, no tornarà a passar. Aquest hivern porto pneumàtics de contacte al cotxe.
Com he dit, al principi la neu era divertida, tova, blanca,..... com a les fotos, vaja. Conduir un cotxe amb tracció al darrera i control de tracció sobre la neu mola que t’hi cagues, fer-lo marxar lleugerament a la sortida de les curves fins que entra el control de tracció, sembla que sigui jo el que controla.
Però amb el pas dels dies, aquesta simpatia s’ha anat tornant tirria. Aquella neu blanca i toveta s’ha tornat una roca de gel d’un color gris marronós. El llumet del control de tracció de tant fer pampallugues posa nerviós. I el pitjor de tot és que cada vegada que aparco el cotxe en algun lloc no sé si el podré treure. Un cotxe amb tracció al darrera és molt molón, però té alguns problemes a l’hora de circular sobre la neu. Un és que no hi ha pes suficient sobre les rodes motrius i això les fa patinar. Vaig solucionar el problema amb un parell de caixes de birra al maleter; el problema és que amb un parell de setmanes d’entrenaments les vam buidar i torno a tenir el mateix problema. L’altre problema que tinc, són uns quants cavalls de més al motor, suposo que amb 100cv menys el cotxe també tiraria i potser tindria menys problemes a l’hora de circular sobre la neu, encara que llavors no em marxaria a les curves.
La població indígena em diu que no és normal tanta neu, de fet, els altres dos hiverns que havia passat a Braunschweig no van destacar per un excés de neu. Tot i això durant tota la setmana que ve seguirà nevant. L’únic de positiu que té aquest temps és que les temperatures no baixen massa.
Perdoneu per l’extensió de l’escrit d’avui. Aquesta setmana no hi ha partit i no podré descarregar el meu estrès setmanal contra els jugadors rivals, així que ho faig sobre les tecles del portàtil. I tampoc sé quan em tornarà a venir un rampell d’inspiració literària.

L'hivern continua

Tot i el simulacre de recuperació de les temperatures de la setmana passada, l'hivern continua mostrant tota la seva cruesa a Braunschweig, avui anant a treballar -14°C, segons la web del temps -20°C de temperatura de sensació. La veritat és que tampoc n'hi ha per tant, a veure si resultarà que els alemanys són hipersensibles a la fred, o el que es coneix popularment Ebre enllà com a "nenazas". La neu que queda als carrers s'ha tornat una roca de gel, i la perspectiva és que la cosa segueixi per sota de zero graus durant un parell de setmanes com a mínim.
Els torrons es resisteixen a abandonar-me, abans d'ahir va ser el tercer partit seguit en que vaig jugar els 60 minuts. Vaig tornar a fer set gols, encara que el meu percentatge d'efectivitat es comença a acostar al de l'Iker Romero en els seus millors temps.
De cares a Setmana Santa estic planificant el primer bany de la temporada. Hauré d'aprofitar llavors, perquè a l'estiu suposo que l'aigua estarà massa calenta.

Dieta nadalenca 3ª part

Sembla que el refredat de la setmana passada ha fet estralls en les reserves energètiques adquirides durant el Nadal. Si en el partit de la setmana passada vaig fer 10 gols, aquesta setmana m’he quedat amb 7. Si segueixo aquesta progressió, el cap de setmana que ve les reserves turronils s’hauran pràcticament esgotat i tornaré als registres habituals de 3-4 gols per partit.
Així doncs, podríem estimar que l’efecte de la dieta dura unes tres setmanes.

0 graus

Avui després d’haver hagut de suportar durant dues setmanes, des que vaig tornar de les vacances de Nadal, temperatures negatives durant les 24 hores del dia, hem superat la barrera psicològica dels 0ºC.

Dieta nadalenca 2ª part

Si una imatge val que més paraules, suposo que les dues imatges que us penjo servirien per escriure mig llibre sobre aquesta fenomenal dieta.
La primera mostra l’emoció dels instants abans de rebre la primera ració de l’excepcional àpat de cap d’any, que ens va fer la mare del Coix: cuixa de porc a la salsa de mostassa amb pinya.
La segona mostra una parada tècnica en un McDonald’s baixant d’esquiar.







Com podeu comprovar, dieta hipercalòrica (i hiperdeliciosa).

Dieta nadalenca

Mai he estat un gran seguidor de dietes, però aquest cap de setmana he pogut confirmar que si més no, la dieta nadalenca, basada en una ingesta desmesurada d’aliments amb un alt contingut calòric, funciona.
La veritat és que és una sort tenir una àvia i un pare i mare (que per què enganyar-nos, ja els comença a sortir la vena d’àvia) que ho donen tot a la cuina cada vegada que el nen torna a casa.
Aquesta dieta s’ha de complementar amb la pràctica d’exercici físic, cosa que aquest Nadal, gràcies al temps primaveral que ha fet no ha estat problema posar en pràctica.
El resultat s’ha vist en el partit d’aquest cap de setmana, on apart dels àrbitres, vaig ser l’únic que va aguantar els 60 minuts en pista, aquest cop no em van excloure cap cop. A més vaig fer 10 gols, crec que mai en la meva vida els havia fet en un sol partit.
Us penjo una foto postcursa de Sant Silvestre a Cadaqués, un excel•lent complement a la dieta, on la no menys excel•lent tasca de la llebre Po em va permetre quedar 35è.

S'ha acabat la sal

Segons m’ha dit en Martin, a Braunschweig només queda sal per arribar a diumenge. Sal per tirar al carrer, s’entén. També m’ha dit que s’esperen 40 centímetres de neu nova durant el cap de setmana. Això vol dir espectacle de llum i colors.
Per sort, porto tota la setmana perfeccionant la meva conducció sobre neu, anant a treballar amb bicicleta i suposo que hi hagi 10 centímetres com fins ara o 50 no m’afectarà. Suposo que si tingués rodes amb claus com l’Ingmar aniria millor, però com deia el meu tutor del projecte de fi de carrera “no risk, no fun”.

18,5ºC una altra vegada

Ahir anant a entrenar vaig tornar a veure 18,5ºC en un termòmetre, en aquest cas el del cotxe. Els vaig veure fa una setmana a Catalunya i em pensava que almenys tardaria tres mesos o tornar-los a veure (fins a la propera visita), però no, ahir hi vaig tornar, encara que amb un signe negatiu al davant!!!!
Per cert, s’han acabat els dubtes existencials sobre barretina o gorro molón. Ahir anant a treballar amb -13ºC (-17ºC de temperatura de sensació segons la web del temps) es van acabar de cop. Quina ocasió millor que aquesta per demostrar que els catalans no ens frena ni una fred de collons, ni un tou de neu. A treballar amb barretina i el cap ben alt.

Llar dolça llar

Ja torno a córrer per terres alemanyes. Després del Nadal primaverenc que he passat per terres catalanes, ahir al migdia Braunschweig amb rebia amb un hivern com Déu mana, -6ºC i un pam i mig de neu.
De moment la neu no s’ha glaçat, per tant ara a l’hora d’anar a treballar tinc el dubte de posar-me el gorro molón que em va regalar l’amic invisible o posar-me la barretina, que com tota barretina ja és molona per definició. Suposo que quan la neu es glaci, hauré d’abandonar la bicicleta i anar a treballar amb quatre rodes i s’acabaran els dubtes existencials.
La previsió de temperatures a setze dies vista només pronostica temperatures negatives.