Com a colofó al memorable cap de setmana que va ser el passat, diumenge al matí vaig participar a la mitja marató de Hannover. La veritat és que la meva preparació els dies abans de l’event havia estat tirant a discreta; i a més, suposo que amb les activitats de divendres i dissabte podríem fer la llista completa del que no cal fer per preparar-se per una mitja marató. Però bé, crec que ni els 30 anys podran amb aquest punt d’inconsciència que fins ara m’ha caracteritzat.
Tot el que envolta a la cursa té un punt de surrealisme, que m’estaré d’explicar per tal d’estalviar-vos mitja hora de les vostres valuoses vides.
Resumint: començament espectacular, primer quilòmetre 4:10; fins al Km 12 mitjana de 4:45 min/Km; a partir d’aquí debacle, diferents músculs de les cames s’anaven enrampant de tant en tant; a partir del Km 18 trencada total de motor, semblava que
un Doberman m’estigués mossegant les cames a cada encamallada, caminant durant 20 metres en el penúltim quilòmetre. Temps final: 1:45:24 (4:59 min/Km, objectiu complert pels pèls).
Tampoc hem d’oblidar que aquesta mitja marató no ha estat res més que una etapa més de la preparació per a la prova estrella de la temporada, la mitja de Braunschweig, on corro a casa davant del meu públic.
Us penjo la foto de mostra, perdoneu la qualitat de la imatge.
El museu del Currywurst de Berlin.
I una parada de currywurst al mig del carrer per la gent que vol innovar en el món del currywurst.
