Qui li ha amagat la Fender?

Després d’uns dies estudiant a fons l’últim treball de Déu Nostre Senyor he arribat a la conclusió que algú li ha amagat la guitarra. Sí, tot i no ser un virtuós de la guitarra, el dia que la Fender no hi és, la trobo a faltar. I en el Working on a dream gairebé no hi ha guitarra elèctrica.
L’altre problema que li trobo és que s’ha passat amb el sucre. A una ànima solitària com la meva no li van aquests sons tan tous i encara menys lletres com: “Aquesta vida, aquesta vida i la següent/ amb tu he estat beneït/ què més pots esperar”; “Amb tu no sento el tic-tac dels minuts/ no sento les hores passar/ no veig com s’esvaeix l’estiu.....”; o “Sorpresa, sorpresa/ vinga obre els ulls i/ deixa brillar el teu amor”. Sentir coses d’aquestes em produeixen una mica de repelús.
Hi ha cançons que estan prou bé, que ara les trobo millor que fa uns dies, però en contades ocasions arriba al nivell del Magic (un disc que la majoria de vosaltres tindrà en ment). Per mi la millor cançó del disc és What love can do; Outlaw Pete, My lucky day, Good eye, Life itself i The last carnival i potser també Working on a dream estan bé, dignes de qualsevol disc d’en Bruce; Queen of the supermarket i Tomorrow never knows serien cançons discretes en altres discos, i les tres que queden són la debacle, l’ensucrament que he comentat abans elevat al màxim exponent, especialment Surprise, surprise. Els tres fragments que us he transcrit provenen d’aquestes cançons.
Vull destacar els Bonus tracks: The wrestler, la millor cançó que trobareu en el CD, banda sonora de la pel•lícula amb el mateix títol. L’altre bonus track està en el DVD de l’edició de luxe, és en forma de videoclip, A night with the Jersey devil, brutal, quan el vaig veure/escoltar per primera vegada em van caure els ous a terra; suposo que part de la decepció del disc és que m’esperava una cosa així, i la única cosa que més o menys intenta acostar-s’hi és Good eye. En el moment en que les dues millors cançons són els bonus tracks, vol dir que alguna cosa no funciona.
Li perdonarem perquè un mal dia el pot tenir tothom, i Nostre Senyor no se’n salva, la putada és que el mal dia va ser el dia que havia de decidir si publicava el disc. També li perdonarem perquè tot i no ser un dels seus millors discos, estarà infinitament per sobre de la majoria de discos que es publiquin aquest any. I l’últim punt positiu és que hi haurà gira, i amb una mica de sort serà com la última on només tocava quatre cançons del disc que teòricament presentava, tot i que les versions en directe d’Outlaw Pete o My lucky day prometen.
Animo a tothom qui vulgui, a deixar els seus comentaris sobre el disc. I per cert, si algú troba una guitarra com la de la foto que la torni al senyor Bruce Springsteen, la necessitarà per la pròxima gira.

Déu Boss guard!

Pel que pugui ser

La setmana passada amb mutiu d’un seminari a Múnic, em vaig adonar d’una contradicció prou curiosa.
Va ser durant la visita guiada per la ciutat després de la primera jornada. El guia ens va ensenyar una estàtua d’un lleó a l’entrada d’un palau, ens va dir que tocar el morro del lleó portava sort. Tots en el grup vam fer el mig somriure típic de qui no creu, o vol aparentar no creure amb aquest tipus de tonteries; sobretot tenint en compte que tots érem investigadors, i que per tant, potser hauríem de ser els que menys hauríem de creure en aquest tipus de supersticions. Però just abans d’abandonar el lloc, un membre del grup es va acostar al lleó i tímidament va fregar la mà al morro metàl•lic, polit de tanta gent que l’ha tocat en busca d’aquell extra de sort. Acte seguit uns quants membres del grup (entre els quals, un servidor) vam acabar fent el mateix.
Perquè vist com estan les coses, i tot i ser enginyers o científics i saber que fregar els dits sobre una estàtua mai canviarà l’atzar de les nostres accions futures, mai està de més poder tenir un xic més de sort...... pel que pugui ser.

Working on a dream

Un dia abans de la publicació oficial del nou disc del meu altre company de fatigues, ja l’he aconseguit. No faré comentaris al respecte per no condicionar la vostra opinió sobre el disc i per no aigualir la sorpresa dels qui no en vulguin saber res fins que no el puguin escoltar.
Però com que les 13 cançons passaran a formar part de la meva banda sonora, he decidit dedicar l’escrit d’avui al nou disc d’en Bruce.

Descansi en pau

En memòria de Mahmut Aygün: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3420504

No news, good news

El Barça continua passejant-se pels camps de futbol, el TSV Timmerlah continua quart i el riu Schunter ha tornat a l'estat líquid.

El doscentsaca al país de la fred

Com ja vaig comentar en l’últim escrit, la tornada a Alemanya ha estat dominada per la fred, i qui l’ha patit de forma més severa ha estat el meu estimat company de viatge.
Només arribar de les vacances de Nadal, un pam de neu i sense pneumàtics de contacte. El mateix dilluns tornant d’entrenar, el contrast tèrmic entre els -8ºC de fora i els +35ºC de dins del cotxe (calefacció a tope) van fer que s’esquerdés el vidre del davant, l’esquerda anava de punta a punta del vidre tot resseguint la sortida d’aire de sota el vidre; avui m’han canviat el vidre. Dimarts anant a treballar va haver de suportar -15ºC. Dormint cada dia al carrer. Fins i tot l’altre dia es van congelar els vidres per la part de dins.
Quan ja estic fent el comte enrera per donar-li el relleu, s’està portant com un campió.
Llarga vida al doscentsaca.

Tornada a casa

Ahir després de passar dotze esgotadors dies de vacances a la meva “Heimat” vaig tornar a Braunschweig. La veritat és que la vaig trobar una mica canviada.
Per començar hi havia gairebé un pam de neu. La temperatura era de -1ºC, res fora del normal. Un cop al pis em vaig trobar que la nevera s’havia ampliat, ara feia uns 80 metres quadrats, això sí una nevera de puta mare, totalment moblada i amb totes les comoditats.
Durant la tarda la temperatura va anar baixant, quan vaig anar a comprar estàvem a -5ºC i quan vaig sortir d’entrenar a -8ºC. Avui al matí he anat a treballar amb -15ºC.
Per sort la temperatura ha parat de baixar, la nevera ha tornat al seu tamany habitual i l’únic problema, és que no puc fer servir la bici perquè amb la fred que ha fet el candau ha quedat bloquejat i no el puc obrir.