On em tocarà jugar avui?

Aquesta és la pregunta que em faig cada vegada que entro al vestidor abans d’un partit. I és que a totes les posicions de l’equip hi ha algú millor que jo. Però tinc la sort de poder jugar en gairebé totes les posicions (em falta de porter). D’aquesta manera pot ser que al llarg d’un partit jugui en quatre o cinc posicions diferents, en funció de les baixes i del rendiment dels “propietaris” originals de la posició. Aquesta setmana m’ha tocat extrem dret, extrem esquerre i lateral dret i esquerre.
Per cert, no sé si són els torrons o les Bratkartoffeln, però continuo jugant els seixanta minuts del partit.

Al tantu!

Aquesta setmana el Barça torna a jugar partit de Champions. Quan es va fer el sorteig dels vuitens de final i vaig veure que ens tocava l’Stuttgart, em vaig fregar les mans. Trobava una eliminatòria contra l’Stuttgart més fàcil que la fase de grups, que no havia estat precisament fàcil.
Llavors l’Stuttgart es trobava en fase de descens de la Bundesliga, però han canviat d’entrenador, i en aquests moments estan en ratxa; dissabte van guanyar 1 a 5 a Colònia, que tampoc és que sigui un equipàs, però un 1 a 5 sempre és un 1 a 5. Això vol dir que no serà fàcil, i que si el Barça vol passar de ronda haurà de fer les coses ben fetes.
Així doncs, per part meva, la culerada està avisada.

Temporada d'atletisme

Després de gairebé dos mesos d’estar amb temperatures permanentment sota zero, aquesta setmana sembla que la primavera s’ha dignat a treure el nas per Braunschweig, i és que un parell de migdies hem superat folgadament els zero graus de temperatura. Ahir crec que vam arribar a cinc.
La veritat és que, com ja he comentat amb anterioritat, estic de neu (literalment) fins els ous. I és que el gruix de neu en certs moments de l’hivern, ha arribat gairebé a la línia de flotació masculina.
Així que avui dissabte, sense pluja i amb +3ºC al termòmetre (meteorologia de somni tenint en compte l’hivern que he passat), tres mesos després m’he tornat a calçar les bambes de córrer. I a cremar pota, 45 minuts al “trote guarro”. Ha estat el primer dia, no calia forçar.
Ara ja puc dir que la preparació pels meus pròxims reptes ha començat. Dins d’aquests reptes hi ha un mini-stage per terres gironines per Setmana Santa, on espero trobar algú per compartir el trot; la mitja marató de Goslar a finals d’abril i la mitja marató de Hannover a principis de maig.

Mutiu-repte

Respecte el penúltim comentari del Coix oficial del país, voldria fer un parell d’objeccions:

1. La Voll-Damm és una cervesa catalana, encara que estigui etiquetada amb espanyol.
2. Fa temps que vaig abandonar les terres bavareses, concretament un any i cinc mesos. És a dir, des que vaig deixar Würzburg, i ja llavors estava a “pseudo-Bavaria”, la gent d’allà prefereixen anomenar Frankonia al territori on viuen.

Tot i això en un principi he acceptat el repte. Però després de cinc minuts de buscar la cançó que em demanava el Coix he desistit. Necessito un mutiu pel qual buscar els versos, un premi o alguna cosa per l’estil. El meu amor propi no és suficient mutivació. Bon cap de setmana a tots/es.

Putada (bis)

Que a mitja reunió, en Martin es giri i sense avisar-te prèviament, digui: bé, aquesta part l’explicarà en Roger (amb alemany, és clar).

Bon dia!

Avui al matí quan he obert la persiana, m’he trobat aquesta magnífica vista a través de la finestra.

Espero que ara comenceu a entendre els meus sentiments envers la neu.

Cançó d'amor

He escoltat moltes cançons d’amor, però fins ara no n’havia trobat mai cap de tan sincera i que m’hagi posat la pell de gallina com aquesta de Brams. No us espanteu si en algun punt és una mica porno, llegiu fins el final:

La meva estimada jo me l'estimo tant
però només pensa amb mi, quan la tinc al davant

És bruna de cos, té la pell llampant
va vestida de verd, porta un mocador blanc
un estel roig a la solapa, ella també viu lluitant
si més no em dona forces per seguir endavant.

Té el cul tan rodo, té un coll tan excitant
té un suc que sempre estaria xarrupant
la prenc per la cintura, la poso horitzontal
i els meus llavis viciosos cap el mateix forat sempre van.

La meva estimada, jo me l'estimo tant
que em segueix arreu dels Països Catalans.
Me l'estimo amb força, mai ningú ha estimat tant
la meva estimada és una Voll Damm

La neu (bis)

L’altre dia amb l’emoció de destrossar el teclat del portàtil, em vaig oblidar de penjar-vos una foto que espero que serveixi perquè us feu una idea, de com pot arribar a tocar els collons la neu un matí qualsevol quan un es disposa a agafar la bicicleta per anar a treballar.I respecte al comentari de l’Alba, no he escrit sobre els temes que proposes, perquè en aquest bloc només es comenta sobre fets reals, de moment, la ficció no hi té lloc. El dia que passi n’escriuré la crònica, ...... o no.

Ja tinc tele de veritat

Després de gairebé dos anys havent de mirar la televisió a través del portàtil, aquest dissabte vaig fer un salt qualitatiu important: de la pantalla de 15 polzades de l’ordinador a un tros de pantalla de 37.
Aquí en teniu una foto, i de pas li demostro al meu pare que els diners que em va donar perquè em comprés el televisor, no me’ls he gastat amb dones de vida alegre.