Reflexió 2

Per què les coses més esperades sempre arriben en el moment més inesperat, de la forma més inesperada i mai acaben essent com esperàvem?

Weihnachtsfeier

Ja que fa dies que no penjo cap foto, avui un escrit pels que els fa mandra llegir les meves parrafades. Aquesta foto és de la Weihnachtsfeier amb els de l’handbol dissabte passat.

Pels que ja no em recordeu, jo sóc el de l’esquerra.

Barça-Madrid

Aquest dissabte va coincidir el sopar de Nadal del TSV Timmerlah amb el partit de l’any, el Barça-Madrid, i és clar, durant el sopar va sortir el tema.
A Catalunya i a Espanya es té molt clar que és més que un partit de futbol. Vaig intentar fer-los entendre qui era qui en aquest partit. El recurs fàcil va ser fer un paral•lelisme amb el futbol alemany. Així doncs el Barça representa (o representava no fa gaire) Catalunya, les diferencies culturals, econòmiques i el de sempre entre Catalunya i Espanya. I si Catalunya és la Baviera espanyola, el Barça és el Bayern de Múnic espanyol. Això explicat a Braunschweig, no va servir per afegir nous seguidors a la causa barcelonista (veure l’escrit del dia 13.12.2008). De fet, el Bayern, fora de Baviera té pocs aficionats i uns quants detractors, semblant al que passa amb el Barça arreu d’Espanya.
Superat aquest primer problema va arribar l’hora de definir què representa el Madrid. Aquí tenim molt clar que representa el centralisme espanyol, el poder i el caràcter arrogant típic de la gent de les terres que queden al sud de l’Ebre. El problema és que no vaig poder fer cap paral•lelisme amb el futbol alemany. Alemanya al ser una república federal per començar ja no té el problema del centralisme. Alemanya tampoc ha tingut un equip que representés el poder. Es podria dir que Stuttgart, Werder Bremen o Hamburg són com Sevilla o València, fins i tot aquest any tenen el Hoffenheim que vindria a ser el Vila-real alemany. I a la capital hi ha l’Hertha, però si hagués de fer alguna comparació seria més aviat com l’Atlètic de Madrid.
Per tant, allò que es diu que si el Madrid no existís l’haurien d’inventar és fals. A Alemanya tenen un Barça, però no hi ha cap Real Madrid.
Així doncs, vaig acabar sense haver-los aclarit perquè és més que un partit de futbol, ni tampoc vaig aconseguir reclutar cap culé amant del Currywurst.

Comparacions

Ja sé que les comparacions sempre són odioses, però aquesta setmana amb la visita d’en Campre, excompany de Trety, vaig poder escoltar per enèsima vegada la frase: Hannover és la Valladolid d’Alemanya. Hi ha varis mutius per afirmar això, a Hannover és on es diu que es parla l’Alemany més proper a l’alemany standard, de fet a la Baixa Saxònia és on va néixer l’alemany. Altres mutius podrien ser que està més o menys al centre d’Alemanya, o que no és ni la regió més rica ni la més pobra del país.
Doncs si Hannover és com Valladolid, Braunschweig vindria a ser com Lleó o Burgos. De fet, a la resta d’Alemanya tothom coneix Braunschweig, més o menys saben que està al nord, però ningú la sap situar massa bé. És una ciutat que en altres èpoques havia estat una ciutat important, però fa temps que no hi passa massa res, no surt a les notícies i l’equip de futbol juga a tercera.
L’altra possible comparació entre Alemanya i Espanya podria ser la de Baviera i Catalunya, les regions riques d’Alemanya i Espanya respectivament. Les dues amb trets culturals més diferenciats de la resta, en el cas de Baviera fins i tot la religió és diferent, i n’hi ha que diuen que el dialecte bavarès és una llengua diferent de l’alemany i tot.
Tal com passa a Espanya amb el territori del nord-est, Baviera no està massa ben vista per la resta d’Alemanya. És per això que intentar explicar què vol dir ser català i què representa intentant utilitzar l’exemple bavarès, no és massa útil per guanyar simpatitzants a la causa catalana a Braunschweig.

Contribuent alemany

Com vaig comentar ahir, a partir d'aquest any seré contribuent alemany. I avui m'agradaria explicar-vos en què consisteix, o si més no, les diferències que hi ha entre un contribuent alemany i un contribuent espanyol.
Primer de tot, dir que no sóc contribuent alemany, sinó que sóc contribuent baixsaxó. Alemanya és una república federal, això vol dir que no tenen un "Ashloch" per cap d'estat i que està formada per varis estats federats, i cada estat (aquí es diuen Land) recapta més o menys el que li sembla i ho distribueix més o menys com li sembla.
Ser contribuent baixsaxó suposa veure reduït el meu sou brut en un 40-45% abans no tinc els diners al compte. Es veu que lo de "el dinero en el bolsillo de los contribuentes" aquí no es porta.
També consisteix en haver d'ajudar econòmicament els germans de l'est en concepte de "solidaritat". La justificació és perquè durant la guerra freda la part oest va rebre ajudes dels països occidentals, i ara intenten equilibrar el tema. La part est d'Alemanya, la que estava sota influència del comunisme, és la més pobra. En cap cas aquesta solidaritat suposa el 10% del producte interior brut del land, com passa amb algunes comunitats autònomes d'Espanya.

Cada vegada menys

Fa uns dies em vaig adonar que funcionalment he deixat de ser espanyol. I no us enganyaré, em va fer feliç.
La principal raó per la qual els nostres governants ens estimen tant, és pels impostos que paguem. I a partir d’aquest any els meus calés ja no aniran cap a Madrid, o sigui deixaré de contribuir a l’estat espanyol. I si fins ara en Zapatero i el rei (entre d’altres) em repudiaven per ser català, ara a més deixaré de mantenir-los a ells i a l’estat que ens escanya, cosa que segurament em garanteix el seu odi etern :-)
A partir d’ara, ja només queda el DNI i el carnet de conduir que em lliguin oficialment a Espanya. Que ben mirat, no deixen de ser un tros de plàstic, i la millor utilitat que els he trobat a Alemanya és treure el gel del parabrises del cotxe cada matí.
Ja sé que ara gairebé la meitat del meu sou no arriba a la meva butxaca. Però al mateix temps és un dels mutius que em demostra l’encert de la decisió del qual us parlava fa uns dies, almenys d’aquesta manera sóc una mica menys espanyol.

Credibilitat

Tan si trobeu interessants les meves filosofades com si no, aquí teniu un article d'opinió molt interessant, hi estic totalment d'acord. Jo no seria capaç d'escriure-ho amb millors paraules.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3107357
Perdoneu el meu pessimisme, però és el que hi ha.

Rossi

Com bé diu en Coix, ja n'hi ha prou de tanta filosofada. Avui li dedico l'espai a en Valentino, el seu vuitè mundial és raó més que suficient.