Si tornant de Nadal em vaig trobar vivint en una nevera, aquest cop tornant a Alemanya després de la meva estada per terres catalanes, m’estava esperant el sol que tan he trobat a faltar el cap de setmana passat. I aquest sol vivint en unes golfes es tradueix en un forn en els mesos d’estiu. Per sort obrint un parell de finestres amb cinc minuts el vaig tenir a la temperatura òptima. Força més ràpid que al mes de gener.
Pel que estic veient, en els pròxims dos anys, viuré d’octubre a març en una nevera; i d’abril a setembre en un forn.
Per cert, el viatge va anar perfecte, vam arribar quinze minuts abans d’hora a Bremen. Un cop a Bremen, com que fotia un dia de marres, no tenia masses ganes de treballar i havia dit a la feina que fins el dimarts no hi aniria; vaig dedicar el dia a fer turisme per la ciutat, molt ben aprofitat, el centre està força bé, em va fer recordar Holanda.
I pel que fa al tema culinari, les olives, els cargols a la llauna, els entrecots, els pinxos de peix i les galtes de porc estan molt bé; però després de vint mesos a Alemanya, amb tres dies fora del país ja trobava a faltar un bon Currywurst, a l’hora de dinar no hi va haver dubtes.
dimarts, 31 de març del 2009
dissabte, 21 de març del 2009
The promised land
Avui tot escoltant The promised land*, m’he adonat que aquesta potser és la cançó més Bruce de la discografia de Nostre Senyor.
Musicalment, la podríem definir com un mig temps rock amb tocs folk, que a més té tots els ingredients d’una cançó Bruce, és a dir, harmònica, un solo de guitarra arregladet (sobretot en directe), saxo, el piano d’en Roy Bittan i els teclats d’en Danny, i que la fan diferent a la majoria de cançons rock.
Líricament, també té tots els ingredients Bruce, el protagonista, un perdedor normal i corrent (sense arribar als extrems del perdedors de Nebraska), com amb els que ens podem creuar pel carrer encara que mai hagin conduït a través de Waynesboro, o com el que de tan en tan treu el nas pel mirall de casa; però que tot i els fracassos patits continua creient en la terra promesa. És a dir, malgrat les derrotes i el patiment, continua tenint l’esperança que les coses canviïn algun dia.
És la cançó que he escoltat més vegades en directe (vuit), i si fos per mi, no m’importaria que amb els concerts d’aquest mes de juliol pugui arribar a la desena.
*Nota informativa pels no iniciats: The promised land és una cançó d’en Bruce Springsteen. Si la voleu escoltar aquí teniu el link, no sona massa bé, però hi ha la lletra traduïda als subtítols.
http://www.youtube.com/watch?v=n6ug-0SKwDM&feature=channel_page
Musicalment, la podríem definir com un mig temps rock amb tocs folk, que a més té tots els ingredients d’una cançó Bruce, és a dir, harmònica, un solo de guitarra arregladet (sobretot en directe), saxo, el piano d’en Roy Bittan i els teclats d’en Danny, i que la fan diferent a la majoria de cançons rock.
Líricament, també té tots els ingredients Bruce, el protagonista, un perdedor normal i corrent (sense arribar als extrems del perdedors de Nebraska), com amb els que ens podem creuar pel carrer encara que mai hagin conduït a través de Waynesboro, o com el que de tan en tan treu el nas pel mirall de casa; però que tot i els fracassos patits continua creient en la terra promesa. És a dir, malgrat les derrotes i el patiment, continua tenint l’esperança que les coses canviïn algun dia.
És la cançó que he escoltat més vegades en directe (vuit), i si fos per mi, no m’importaria que amb els concerts d’aquest mes de juliol pugui arribar a la desena.
*Nota informativa pels no iniciats: The promised land és una cançó d’en Bruce Springsteen. Si la voleu escoltar aquí teniu el link, no sona massa bé, però hi ha la lletra traduïda als subtítols.
http://www.youtube.com/watch?v=n6ug-0SKwDM&feature=channel_page
dilluns, 16 de març del 2009
Olives
Quan vaig decidir de passar una temporada lluny de la meva pàtria vaig haver d’assumir que hauria de renunciar a moltes coses de les quals només en podia gaudir a Catalunya, com ara:
- L’escalfor dels catalans i les catalanes, els alemanys no són mala gent però els falta un no sé què que només he trobat en els catalans.
- El pa amb tomata, he provat de fer-ne, però ni deixant les tomates una setmana al costat del radiador he aconseguit fer-les mitjanament decents per xucar.
- El sol. La primavera sembla que ja ha arribat a Braunschweig, la setmana vegada vaig veure el sol dues vegades, i dissabte el vaig intuir durant una mitja horeta. Total d’hores de sol durant la setmana: no més de tres, però tot i això tot un rècord pel nord d’Alemanya.
- Els rusos del Charito, en aquest cas he trobat el kebab com a substitutiu.
- L’Estrella, per això també he trobat múltiples substitutes que la superen en molts aspectes, entre aquests substitutius voldria destacar la Franziskaner, Franzi pels amics.
- El fuet, heu provat un bon Bratwurst fet a la brasa?
Fins ara hi ha una única cosa de la qual encara no he trobat substitut, i tot i això me n’havia pogut estar, són les OLIVES. Durant vint mesos he pogut sobreviure a un món sense olives, fins la setmana passada. Era al súper, i hi havia un pot d’olives que feia dies que em deia: agafa’m, i jo li deia: no, puc viure sense tu. Finalment la temptació va poder amb mi i em vaig comprar un pot d’olives. Eren sense anxova, però és igual; encara me’n queden, al preu que van les he de fer durar.
Per sort, el cap de setmana del 28-29 de març podré disfrutar d’algunes de les coses que tan enyoro.
- L’escalfor dels catalans i les catalanes, els alemanys no són mala gent però els falta un no sé què que només he trobat en els catalans.
- El pa amb tomata, he provat de fer-ne, però ni deixant les tomates una setmana al costat del radiador he aconseguit fer-les mitjanament decents per xucar.
- El sol. La primavera sembla que ja ha arribat a Braunschweig, la setmana vegada vaig veure el sol dues vegades, i dissabte el vaig intuir durant una mitja horeta. Total d’hores de sol durant la setmana: no més de tres, però tot i això tot un rècord pel nord d’Alemanya.
- Els rusos del Charito, en aquest cas he trobat el kebab com a substitutiu.
- L’Estrella, per això també he trobat múltiples substitutes que la superen en molts aspectes, entre aquests substitutius voldria destacar la Franziskaner, Franzi pels amics.
- El fuet, heu provat un bon Bratwurst fet a la brasa?
Fins ara hi ha una única cosa de la qual encara no he trobat substitut, i tot i això me n’havia pogut estar, són les OLIVES. Durant vint mesos he pogut sobreviure a un món sense olives, fins la setmana passada. Era al súper, i hi havia un pot d’olives que feia dies que em deia: agafa’m, i jo li deia: no, puc viure sense tu. Finalment la temptació va poder amb mi i em vaig comprar un pot d’olives. Eren sense anxova, però és igual; encara me’n queden, al preu que van les he de fer durar.
Per sort, el cap de setmana del 28-29 de març podré disfrutar d’algunes de les coses que tan enyoro.
dimarts, 10 de març del 2009
Anton
Avui fa deu anys que ens va deixar. Veig que deu anys no són suficients per oblidar-lo.
Suposo que avui tocaria dedicar-li l'escrit, però es mereix alguna cosa més que un trist escrit. Gràcies per tot el que vam viure plegats.
Suposo que avui tocaria dedicar-li l'escrit, però es mereix alguna cosa més que un trist escrit. Gràcies per tot el que vam viure plegats.
divendres, 6 de març del 2009
Bona notícia
Avui llegint les notícies, m’he trobat una bona notícia.
http://www.3cat24.cat/noticia/365369/catalunya/Catalunya-te-quatre-dels-cinc-millors-instituts-de-recerca-medica-de-lestat
Després de llegir això, no he pogut impedir imaginar-me, el que faríem si ens deixessin fer les coses pel nostre compte, i no haguéssim de mantenir els paràsits de l’Ebre enllà.
Potser la investigació no es restringiria a la medicina i tindríem recursos per investigar en altres camps, i potser ens adonaríem que l’invertir en totxo només aporta beneficis a uns quants i que aquests beneficis desapareixen encara més ràpid que com han arribat.
http://www.3cat24.cat/noticia/365369/catalunya/Catalunya-te-quatre-dels-cinc-millors-instituts-de-recerca-medica-de-lestat
Després de llegir això, no he pogut impedir imaginar-me, el que faríem si ens deixessin fer les coses pel nostre compte, i no haguéssim de mantenir els paràsits de l’Ebre enllà.
Potser la investigació no es restringiria a la medicina i tindríem recursos per investigar en altres camps, i potser ens adonaríem que l’invertir en totxo només aporta beneficis a uns quants i que aquests beneficis desapareixen encara més ràpid que com han arribat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
