Irgendwann

Dissabte passat anant amb moto cap al concessionari per anar a buscar el cotxe em va ploure, la pluja no va ser molt intensa, va durar cinc minuts, però va ser suficient per acabar de convèncer-me que una moto a Alemanya no té futur i que havia pres la decisió correcte.
Això sí, vaig assegurar a en Crit i l’Alex que em van acompanyar al concessionari (algú havia de conduir el doscentsaca), que algun dia tornaria a tenir moto, irgendwann.
De moment tinc una Impala que m’està esperant cada vegada que vinc. No és una CBR, però té dos rodes i un motor, que és el més important.

El quasi-sol de quasi-mitjanit

Una de les coses que més fastidia de l’hivern braunschweiguès és que a quarts de cinc de la tarda ja sigui de nit. Això té la seva contrapartida a l’estiu, i sinó mireu la foto que vaig fer ahir a dos quarts de dotze de la nit.
L’altra cosa que fastidia de l’hivern braunschweiguès és la fred, i en aquest cas també té la seva contrapartida, i és un estiu amb temperatures suportables tirant a fresques, la qual cosa s’agraeix quan la platja més pròxima és a més de dos-cents quilòmetres i és al mar del Nord.

Nachtlauf

Divendres passat va tenir lloc a Braunschweig una cursa popular anomenada Nachtlauf, que com el seu nom indica es corre de nit. Uns quants treballadors de l’IST hi vam prendre part dins de la competició per equips. Vam quedar en el lloc 54 de 312. En la classificació individual vaig quedar el 148 de 1517 participants. Com que hi havia tanta gent a la sortida, van passar 45 segons entre que van donar la sortida i vaig creuar la línia de sortida, o sigui que el meu temps real és força millor que el temps oficial.
Us penjo un parell de fotos i un link on podreu veure la meva arribada:
http://result.davengo.com/dp/dgo/results/details/28606/3155938

Ja el tinc

Finalment he pogut complir un dels objectius que feia temps que m’havia marcat: poder tenir un BMW esperant-me a la porta de casa. Es tracta d’un 320i del 2004 color gris doscentsaca (quan un es compra un cotxe de segona mà és el que hi ha). Ahir el vaig poder anar a buscar. La veritat és que tot va perfecte. D’entre totes les qualitats que té, voldria destacar la calefacció als seients, a partir d’ara espero que l’hivern de Braunschweig sigui menys hivern. La única cosa que no té, és encenedor.
La única pega és l’adhesiu del TÜV de la matrícula, de color rosa, a un tiu tan mascle com jo li costarà acostumar-se a portar un adhesiu rosa al cotxe.
I ja que parlo de la matrícula, els més observadors hauran pensat que la matrícula és un cúmul de casualitats, amb les inicials de Nostre Senyor, les meves inicials i el meu número preferit. La veritat és que la única casualitat són les inicials de Nostre Senyor (és la sort que tenim els habitants de Braunschweig); les meves inicials i el número els vaig poder triar. O sigui que tinc el cotxe perfecte amb la matrícula perfecte (si no fos pel gomet del TÜV).Us adjunto un parell de fotos, la última és del botó de la calefacció dels seients.

Gypsy biker

Fa temps que sabia que aquest moment acabaria arribant, fa temps que m’he estat mentalitzant, però no per això l’harmònica de Gypsy biker deixarà de plorar, ni la seva guitarra deixarà d’udolar com no ho havien fet mai. És el moment de dir adéu a la CBR.
A partir d’avui una part de mi serà el motero gitano, que enlloc d’anar a la guerra de l’Iraq li ha tocat anar a treballar a Alemanya, perquè una colla d’especuladors han volgut fer quatre calés. Els meus companys de ruta no hauran de cremar-me la moto; me l’he venut, tant que me l’estimava i l’he acabat venent per quatre duros; la vida real no és tan maca com les cançons de l’Springsteen, els principis no t’ajuden massa quan és hora de canviar el cotxe.

Handbol sobre herba

Aquest cap de setmana he pogut experimentar una nova modalitat d’handbol: l’handbol sobre herba.
Aquesta modalitat és molt popular durant els mesos d’estiu a Alemanya. A l’hivern no hi juga ningú per raons obvies, suposo que fins i tot els futbolistes, si els deixessin triar, jugarien en pavellons.
Les normes són idèntiques que en l’handbol tradicional. Les úniques diferències que hi he trobat són:
- El terra té menys grip, les bambes de jugar a handbol no estan pensades per jugar sobre herba.
- Botar la pilota és més complicat. Això, amb el meu tipus de joc, és un handicap important.
- La pilota al cap de cinc minuts de jugar queda totalment coberta d’herba. La pega tampoc està massa pensada per jugar a handbol sobre herba. En aquest esport som uns quants els addictes a la pega.
He de dir, pels que no ho sàpiguen, que els orígens de l’handbol es troben en camps d’herba, encara que l’evolució de l’espècie l’ha portat a pavellons amb superfícies més regulars, generalment parquet o material sintètic.

L'altra rehòstia

Últimament no hi ha gaires novetats per comentar, apart que ha tornat el temps normal de Braunschweig, o sigui aquest cap de setmana sense moto. Navegant per internet m’he trobat la seqüència de fotos de la caiguda d’en Noriyuki Haga a l’última cursa de SBK als Estats Units, que de fet, també la podríem definir com a rehòstia. Em va fer gràcia, per això penjo les fotos, i de pas dono senyals de vida.
Per cert, encara que no sembli possible, no es va fer lesions d'importància.

Harz

Des del cap de setmana passat, he afegit un nou santuari al meu univers motorista: les muntanyes Harz. És una parc natural que està situat 50 quilòmetres al sud de Braunschweig. L’únic problema és que quan fa prou bon temps com per anar amb moto, s’omple de domingueros.
Us penjo un mapa de la zona perquè us feu una idea de la quantitat de carreteres per anar amb moto que hi ha.