Després de llegir el meu últim escrit, potser algú ha malinterpretat les meves paraules. En cap moment considero que l’últim disc de Nostre Senyor sigui una MERDA. Ni molt menys. Sense cap mena de dubte està entre els cinquanta millors discs de la història del rock. L’únic problema és que en té uns quants al davant, i el problema és que aquests que té davant a la meva llista de preferències són d’en Bruce.
Sovint em pregunto quin és el millor disc d’en Bruce, i la veritat és que no n’hi ha cap que consideri EL MILLOR, depèn del dia, bàsicament depèn del meu estat d’ànim; hi ha dies que és el Born to run, hi ha dies que és el Darkness, hi ha dies que és el Tunnel of love, els dies que estic una mica depre és el Nebraska, els dies que estic més optimista és el Lucky town,.... I un cop escoltat el disc unes quantes vegades, em sembla que aquest acabarà essent com el Human touch, i difícilment mai el podré considerar com el millor disc de la seva carrera, tot i tenir algunes cançons que són autèntiques perles.
I si anem per cançons, en aquest disc, segurament hi trobaré algunes de les seves 100 millors cançons, per mi, What love can do, Outlaw Pete o The wrestler mereixen estar a la llista de les escollides.
Si he de dir la veritat, és que el disc és més o menys el que m’esperava del Magic abans d’escoltar-lo; i en canvi d’aquest m’esperava un Magic II, sobretot després de llegir que pretenien traslladar l’esperit de la última gira en el disc i de llegir que el disc es nodria d’out-takes del Magic.
Així doncs, Working on a dream, no és tan dolent com algú pot haver entès pels meus comentaris, encara que tampoc és la seva obra definitiva. M’agrada dir les coses pel seu nom, vinguin d’on vinguin, Bruce inclòs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Almenys jo no em pensava pas que el veiessis com una merda. De totes maneres t'he vist força negatiu amb el disc, i continuo veient-t'hi, perquè no crec que estigui tan avall com el Human touch ni de bon tros. De totes maneres m'alegro de llegir un missatge una mica més optimista... em quedo més tranquil de veure les coses més al seu lloc: en Roger parla bé d'en Burce, l'Alba busca tres peus al gat per ficar-se amb mi, en Coix troba nous significats a les noves paraules...
I segurament, si hi hagués un mesurador d'"agradamenta" dels discos, encara t'agrada més a tu que ami, si el poses entre els 50 millors de la història. El que passa és que jo tampoc hi posaria el Magic, del qual ja saps que em molesta el so, com el del Devils & dust. Potser algun dia el reediten remasteritzat i llavors guanya punts.
Guillem
Des de la discogràfica que promou i distribueix el nou disc de Bruce Springsteen, Working on a Dream, agraïm al fidel seguidor Roger Mitjà i Mallol, àlies "Mutiu", que hagi rectificat en part les seves opinions sobre el citat exemplar.
Hem de comunicar-li que des del moment en què s'ha fet públic aquest text de semi-rectificació o d'aclariment les vendes del disc s'han tornat a situar en els termes habituals i han pogut sortir de l'espiral negatiu al qual havien entrat des que vostè va escriure el seu primer comentari.
Sense res més a apuntar desitgem que els següents discs del senyor Springsteen no facin aflorar els seus sentiments més negatius i que despertin en vostè la més sincera admiració.
Sense res més a dir, m'acomiado.
Coix Smith i Van Persie
Director Executiu de Coixy/BMG.
Estimat Sr. Smith i Van Persie,
Demano disculpes pel meu escrit del dia 30 de gener del 2009. En el moment de la seva publicació no era concient de les conseqüències que de la seva publicació se'n podien derivar.
La meva decepció va ser fruit de descobrir uns dies abans de la publicació del Working on a dream, d'una versió inèdita de la cançó Point blank provinent de les sessions de gravació del disc The river. Em vaig crear falses expectatives d'algú que va ser capaç de fer una cançó com Point blank (entre d'altres). En cap moment he dubtat que el senyor Bruce Frederick Joseph Springsteen (altrament conegut com a Déu Nostre Senyor) ens farà gaudir novament de grans vetllades.
Salutacions.
Mutiu Adepoju.
Publica un comentari a l'entrada