La neu

Tornant de les vacances de Nadal em vaig trobar Braunschweig completament cobert de neu, i no puc negar que em va fer certa gràcia, un sureny com jo no hi està massa habituat. Aquesta gràcia va durar fins que vaig decidir anar al súper, amb cotxe és clar, doncs havia de reomplir la nevera. Vaig suar tinta per treure el cotxe d’on l’havia deixat aparcat per culpa de la neu. Finalment ho vaig aconseguir, i em vaig dir: ha estat la novatada, no tornarà a passar. Aquest hivern porto pneumàtics de contacte al cotxe.
Com he dit, al principi la neu era divertida, tova, blanca,..... com a les fotos, vaja. Conduir un cotxe amb tracció al darrera i control de tracció sobre la neu mola que t’hi cagues, fer-lo marxar lleugerament a la sortida de les curves fins que entra el control de tracció, sembla que sigui jo el que controla.
Però amb el pas dels dies, aquesta simpatia s’ha anat tornant tirria. Aquella neu blanca i toveta s’ha tornat una roca de gel d’un color gris marronós. El llumet del control de tracció de tant fer pampallugues posa nerviós. I el pitjor de tot és que cada vegada que aparco el cotxe en algun lloc no sé si el podré treure. Un cotxe amb tracció al darrera és molt molón, però té alguns problemes a l’hora de circular sobre la neu. Un és que no hi ha pes suficient sobre les rodes motrius i això les fa patinar. Vaig solucionar el problema amb un parell de caixes de birra al maleter; el problema és que amb un parell de setmanes d’entrenaments les vam buidar i torno a tenir el mateix problema. L’altre problema que tinc, són uns quants cavalls de més al motor, suposo que amb 100cv menys el cotxe també tiraria i potser tindria menys problemes a l’hora de circular sobre la neu, encara que llavors no em marxaria a les curves.
La població indígena em diu que no és normal tanta neu, de fet, els altres dos hiverns que havia passat a Braunschweig no van destacar per un excés de neu. Tot i això durant tota la setmana que ve seguirà nevant. L’únic de positiu que té aquest temps és que les temperatures no baixen massa.
Perdoneu per l’extensió de l’escrit d’avui. Aquesta setmana no hi ha partit i no podré descarregar el meu estrès setmanal contra els jugadors rivals, així que ho faig sobre les tecles del portàtil. I tampoc sé quan em tornarà a venir un rampell d’inspiració literària.

L'hivern continua

Tot i el simulacre de recuperació de les temperatures de la setmana passada, l'hivern continua mostrant tota la seva cruesa a Braunschweig, avui anant a treballar -14°C, segons la web del temps -20°C de temperatura de sensació. La veritat és que tampoc n'hi ha per tant, a veure si resultarà que els alemanys són hipersensibles a la fred, o el que es coneix popularment Ebre enllà com a "nenazas". La neu que queda als carrers s'ha tornat una roca de gel, i la perspectiva és que la cosa segueixi per sota de zero graus durant un parell de setmanes com a mínim.
Els torrons es resisteixen a abandonar-me, abans d'ahir va ser el tercer partit seguit en que vaig jugar els 60 minuts. Vaig tornar a fer set gols, encara que el meu percentatge d'efectivitat es comença a acostar al de l'Iker Romero en els seus millors temps.
De cares a Setmana Santa estic planificant el primer bany de la temporada. Hauré d'aprofitar llavors, perquè a l'estiu suposo que l'aigua estarà massa calenta.

Dieta nadalenca 3ª part

Sembla que el refredat de la setmana passada ha fet estralls en les reserves energètiques adquirides durant el Nadal. Si en el partit de la setmana passada vaig fer 10 gols, aquesta setmana m’he quedat amb 7. Si segueixo aquesta progressió, el cap de setmana que ve les reserves turronils s’hauran pràcticament esgotat i tornaré als registres habituals de 3-4 gols per partit.
Així doncs, podríem estimar que l’efecte de la dieta dura unes tres setmanes.

0 graus

Avui després d’haver hagut de suportar durant dues setmanes, des que vaig tornar de les vacances de Nadal, temperatures negatives durant les 24 hores del dia, hem superat la barrera psicològica dels 0ºC.

Dieta nadalenca 2ª part

Si una imatge val que més paraules, suposo que les dues imatges que us penjo servirien per escriure mig llibre sobre aquesta fenomenal dieta.
La primera mostra l’emoció dels instants abans de rebre la primera ració de l’excepcional àpat de cap d’any, que ens va fer la mare del Coix: cuixa de porc a la salsa de mostassa amb pinya.
La segona mostra una parada tècnica en un McDonald’s baixant d’esquiar.







Com podeu comprovar, dieta hipercalòrica (i hiperdeliciosa).

Dieta nadalenca

Mai he estat un gran seguidor de dietes, però aquest cap de setmana he pogut confirmar que si més no, la dieta nadalenca, basada en una ingesta desmesurada d’aliments amb un alt contingut calòric, funciona.
La veritat és que és una sort tenir una àvia i un pare i mare (que per què enganyar-nos, ja els comença a sortir la vena d’àvia) que ho donen tot a la cuina cada vegada que el nen torna a casa.
Aquesta dieta s’ha de complementar amb la pràctica d’exercici físic, cosa que aquest Nadal, gràcies al temps primaveral que ha fet no ha estat problema posar en pràctica.
El resultat s’ha vist en el partit d’aquest cap de setmana, on apart dels àrbitres, vaig ser l’únic que va aguantar els 60 minuts en pista, aquest cop no em van excloure cap cop. A més vaig fer 10 gols, crec que mai en la meva vida els havia fet en un sol partit.
Us penjo una foto postcursa de Sant Silvestre a Cadaqués, un excel•lent complement a la dieta, on la no menys excel•lent tasca de la llebre Po em va permetre quedar 35è.

S'ha acabat la sal

Segons m’ha dit en Martin, a Braunschweig només queda sal per arribar a diumenge. Sal per tirar al carrer, s’entén. També m’ha dit que s’esperen 40 centímetres de neu nova durant el cap de setmana. Això vol dir espectacle de llum i colors.
Per sort, porto tota la setmana perfeccionant la meva conducció sobre neu, anant a treballar amb bicicleta i suposo que hi hagi 10 centímetres com fins ara o 50 no m’afectarà. Suposo que si tingués rodes amb claus com l’Ingmar aniria millor, però com deia el meu tutor del projecte de fi de carrera “no risk, no fun”.

18,5ºC una altra vegada

Ahir anant a entrenar vaig tornar a veure 18,5ºC en un termòmetre, en aquest cas el del cotxe. Els vaig veure fa una setmana a Catalunya i em pensava que almenys tardaria tres mesos o tornar-los a veure (fins a la propera visita), però no, ahir hi vaig tornar, encara que amb un signe negatiu al davant!!!!
Per cert, s’han acabat els dubtes existencials sobre barretina o gorro molón. Ahir anant a treballar amb -13ºC (-17ºC de temperatura de sensació segons la web del temps) es van acabar de cop. Quina ocasió millor que aquesta per demostrar que els catalans no ens frena ni una fred de collons, ni un tou de neu. A treballar amb barretina i el cap ben alt.

Llar dolça llar

Ja torno a córrer per terres alemanyes. Després del Nadal primaverenc que he passat per terres catalanes, ahir al migdia Braunschweig amb rebia amb un hivern com Déu mana, -6ºC i un pam i mig de neu.
De moment la neu no s’ha glaçat, per tant ara a l’hora d’anar a treballar tinc el dubte de posar-me el gorro molón que em va regalar l’amic invisible o posar-me la barretina, que com tota barretina ja és molona per definició. Suposo que quan la neu es glaci, hauré d’abandonar la bicicleta i anar a treballar amb quatre rodes i s’acabaran els dubtes existencials.
La previsió de temperatures a setze dies vista només pronostica temperatures negatives.