La neu

Tornant de les vacances de Nadal em vaig trobar Braunschweig completament cobert de neu, i no puc negar que em va fer certa gràcia, un sureny com jo no hi està massa habituat. Aquesta gràcia va durar fins que vaig decidir anar al súper, amb cotxe és clar, doncs havia de reomplir la nevera. Vaig suar tinta per treure el cotxe d’on l’havia deixat aparcat per culpa de la neu. Finalment ho vaig aconseguir, i em vaig dir: ha estat la novatada, no tornarà a passar. Aquest hivern porto pneumàtics de contacte al cotxe.
Com he dit, al principi la neu era divertida, tova, blanca,..... com a les fotos, vaja. Conduir un cotxe amb tracció al darrera i control de tracció sobre la neu mola que t’hi cagues, fer-lo marxar lleugerament a la sortida de les curves fins que entra el control de tracció, sembla que sigui jo el que controla.
Però amb el pas dels dies, aquesta simpatia s’ha anat tornant tirria. Aquella neu blanca i toveta s’ha tornat una roca de gel d’un color gris marronós. El llumet del control de tracció de tant fer pampallugues posa nerviós. I el pitjor de tot és que cada vegada que aparco el cotxe en algun lloc no sé si el podré treure. Un cotxe amb tracció al darrera és molt molón, però té alguns problemes a l’hora de circular sobre la neu. Un és que no hi ha pes suficient sobre les rodes motrius i això les fa patinar. Vaig solucionar el problema amb un parell de caixes de birra al maleter; el problema és que amb un parell de setmanes d’entrenaments les vam buidar i torno a tenir el mateix problema. L’altre problema que tinc, són uns quants cavalls de més al motor, suposo que amb 100cv menys el cotxe també tiraria i potser tindria menys problemes a l’hora de circular sobre la neu, encara que llavors no em marxaria a les curves.
La població indígena em diu que no és normal tanta neu, de fet, els altres dos hiverns que havia passat a Braunschweig no van destacar per un excés de neu. Tot i això durant tota la setmana que ve seguirà nevant. L’únic de positiu que té aquest temps és que les temperatures no baixen massa.
Perdoneu per l’extensió de l’escrit d’avui. Aquesta setmana no hi ha partit i no podré descarregar el meu estrès setmanal contra els jugadors rivals, així que ho faig sobre les tecles del portàtil. I tampoc sé quan em tornarà a venir un rampell d’inspiració literària.