Mitja marató de Braunschweig

Ja feia temps que em corria pel cap de participar en una mitja marató. Però mai havia trobat la ocasió de fer-ne una. I com diu la dita, si Mahoma no va cap a la muntanya...., doncs aquest cap de setmana la marató va venir cap a mi, es feia la mitja marató de Braunschweig-Wolfenbüttel. De fet hi havia molts factors que jugaven en contra de participar-hi: la fred de finals d’octubre a Braunschweig, no conèixer ningú amb ganes de participar-hi, no tenir unes bambes de córrer, la falta d’entrenament perquè últimament la temperatura no acompanya a l’hora d’anar a córrer,..... Al final l’únic que m’empenyia a prendre-hi part era una sobredosis d’amor propi, que ben bé no sé d’on em surt.
Dissabte vaig veure que per ahir no es preveia pluja i que s’esperaven uns 14/15ºC!!!!, així que vaig agafar la bici i em vaig anar a inscriure.
Diumenge a les 11, sortida multitudinària, gairebé 500 participants, el primer mig quilòmetre es tractava de no atropellar ningú i que ningú m’atropellés. Els primers quilòmetres vaig anar seguint un paio que semblava la llebre perfecte, veterano, o sigui, amb experiència en mitges maratons i amb bon ritme. Al quilòmetre 12 vaig veure que el ritme que portava era massa alt, anava amb 53:05. Vaig decidir afluixar el ritme, encara quedaven 9 quilòmetres.
A partir d’aquí vaig fer la cursa en solitari, al meu ritme (5 minuts/quilòmetre). Vaig anar fent, fins el quilòmetre 20, aquest va ser el pitjor de tots, vaig necessitar 6 minuts. En aquests moments notava com si alguna cosa m’hagués entrat a la bamba, després de la cursa vaig veure que era una butllofa de dimensions importants. I és que les bambes d’handbol, per molt donades que estiguin, no estan preparades per fer mitges maratons. L’últim quilòmetre va ser diferent, els missatges d’ànims que hi havia pintats al terra em van ajudar, i els últims 200 metres vaig acabar de donar-ho tot amb l’ajut de la gent que animava. No hi havia raó per esprintar, no tenia ningú darrera ni podia atrapar ningú, però el “subidón” de la recta d’arribada era allà.
Al final 1:37:43, lloc 57. Un temps molt millor del que m’esperava, dubtava de poder baixar de l’hora i tres quarts, feia dies que no entrenava. A destacar que vaig quedar a menys de vint minuts del guanyador.
Us penjo una foto de la meva arribada, la qualitat de la imatge no és massa bona; és una mostra perquè compri el pack sencer (cosa que no penso fer).

I ja en van 9

Il Dottore ho ha tornat a fer, i com s’ha encarregat de recordar-ho amb la seva samarreta de celebració: Gallina vella fa bon brou. De la segona foto m’agrada la posició del colze esquerre.

El savi

Com que últimament vaig curt d’inspiració i fa dies que no escric res; abans d’escriure qualsevol tonteria prefereixo posar-hi una reflexió d’algú altre: El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu.
Els que estigueu més avorrits podeu buscar-ne l’autor.

Estic viu

Estic viu. La veritat és que aquests últims dies no ha passat res digne de ser noticia en aquest bloc. Sóc dels que pensen que si no hi ha res interessant a dir, millor no dir res.
El més significatiu és que des de divendres tinc calefacció al pis. Ha tardat més del compte a activar-se, m'han que no hi havia prou pressió al circuit o alguna cosa així, m'han dit que l'han reomplert i ja està. La veritat és que els mutius que m'han donat m'importaven ben poc, el que volia és que la calefacció funcionés com Bruce mana. La setmana passada no ho vaig passar gaire bé, i és que l'hivern ja és a Braunschweig (4ºC anant a treballar).
Us penjo una foto de la meva nena, que ara mateix les acabo de descarregar.