Feia dies que volia escriure sobre el tema. I és que fa un parell de setmanes a Kazan hi va haver dos personatges que van destacar per sobre la resta: Puyol i Keita. I és que amb 10ºC sota zero van ser els únics que van jugar amb màniga curta, i això trobo que té prou mèrit. Ja sé que en Keita no és català, però proposaria que fos dels primers nacionalitzats catalans el dia que siguem independents. Per tant, encara que sigui amb retard els dedico un escrit.
Això, de pas, em recorda el mes en que a les dutxes del pavelló de Timmerlah no ha funcionat l’aigua calenta. Molts dels autòctons no eren capaços de la dutxa postentrenament. Per sort, l’esperit de Puyol i Keita sempre serà present a Timmerlah.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt bé nen!.
Una dutxa freda és el millor pels mals (bons?) pensaments.
Pare Congelat (només de pensar-hi)
L'aigua freda va bé per la circulació i per cantar òpera...
A Alemanya feu pont de la Pürrissimên?
Po.
Publica un comentari a l'entrada