divendres, 19 de juny del 2009

Gypsy biker

Fa temps que sabia que aquest moment acabaria arribant, fa temps que m’he estat mentalitzant, però no per això l’harmònica de Gypsy biker deixarà de plorar, ni la seva guitarra deixarà d’udolar com no ho havien fet mai. És el moment de dir adéu a la CBR.
A partir d’avui una part de mi serà el motero gitano, que enlloc d’anar a la guerra de l’Iraq li ha tocat anar a treballar a Alemanya, perquè una colla d’especuladors han volgut fer quatre calés. Els meus companys de ruta no hauran de cremar-me la moto; me l’he venut, tant que me l’estimava i l’he acabat venent per quatre duros; la vida real no és tan maca com les cançons de l’Springsteen, els principis no t’ajuden massa quan és hora de canviar el cotxe.