O potser s’hauria de titular Barça-Bayern, perquè em penso centrar amb aquest emparellament.
El primer que he de dir, és que a Alemanya són molt anti-Bayern, però quan toca Champions i són l’únic equip alemany que queda, es tornen tots bavaresos.
El partit d’anada el vaig anar a veure amb en Nico i en Philipp de l’handbol, tots dos venen d’Hamburg, o sigui que el Bayern en circumstàncies normals no els fa ni fred ni calor. Abans de començar el partit en Philipp em va demanar pronòstic, vaig decidir callar-me un 3 a 0 perquè no em titllessin d’arrogant. Per sort, a la mitja part li vaig poder confessar el que havia pensat abans de començar. En Nico va arribar quan ja portàvem 15 minuts, la cara que va fer va ser de llibre; el quart gol el va celebrar com si el Barça ja fos el seu equip, i a la mitja part va pronosticar un 6 a 0 com a resultat final.
Mirant-ho fredament, em va saber una mica de greu i tot; la cara d’en Philipp després de cada gol em va fer reflexionar. Tenia la sensació que els havia passat un tren per sobre i no l’havien ni vist a venir; a Alemanya tothom tenia por dels equips anglesos, i al Barça tampoc li feien massa cas. A més, com ja he dit alguna altra vegada, el Bayern és un equip que em cau simpàtic, potser el que més a Alemanya.
De cares al partit de tornada, no vaig fer cap convocatòria com la setmana passada, tampoc feia falta refregar-los per la cara el joc del Barça; si algú tenia ganes de veure el partit, ja em diria alguna cosa. O sigui, que cinc minuts abans del partit em vaig presentar a l’Altstadttreff. Estava força ple i només vaig trobar un lloc més o menys decent a la zona de fumadors. Érem quinze contra un, o sigui, que tampoc hauria sigut molt intel•ligent passar-se de llest; per sort, els alemanys van demostrar força més seny i sentit comú que la comunitat espanyola de Würzburg. Encara que he de dir que vaig trobar a faltar el paraigües d’en Philipp i en Nico, i em vaig haver de reprimir l’inimaginable amb el gol d’en Keita; a partir de llavors, vaig respirar tranquil, cinc gols amb quinze minuts no els fan ni al pitjor Barça de la història, i està clar que aquest Barça no ho és ni de bon tros.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Aprofitant aquest post esportiu em permeto fer un comentari canviant de tema, ja que té a veure amb un article que vas fer al teu anterior bloc, i no t'ho explico simplement per mail. Però si no et sembla bé l'esborres.
Avui el meu equip (un entremig d'infantil i cadet femení de l'handbol Riudellots per qui no ho sàpiga) ha jugat contra un equip alemany cadet: l'Usinger TSG 1849.
La qüestió no és explicar el partit, encara que diré que les alemanyes en feien 2 com les meves jugadores i quan escalfen impressionen, amb la qual cosa les meves jugadores han sortit cagades, i quan perdien 2-6 se'ls ha passat la cagalera i han començat a plantar cara, acabant amb un digne 17-22, sobretot tenint en compte que l'edat de les alemanyes era superior.
Però el motiu del missatge ha estat just en acabar el partit. Tot el pavelló s'ha quedat de pasta de moniato quant totes les alemanyes (menors d'edat, encara que armaris) han agafat cadascuna la seva cervesa (negra) i se l'han fumut coll avall decididament abans d'entrar al vestidor.
Jo devia ser el menys sorprès de tots, ja que havia llegit la teva explicació de fa un any.
Justament ara arribo d'entrenament, i llegeixo el teu comentari fotent-me una Beck's, avui el subministrador de birres no ha vingut a entrenar i me l'he hagut de fotre a casa.
Doncs aquest succés confirma el mite que diu, que un cop a la Costa Brava els alemanys fan tot el que no s'atreveixen a fer al seu país. A Alemanya cap menor tasta una gota d'alcohol, almenys després de l'entrenament.
El que no puc confirmar és que les cerveses fossin amb alcohol. Però feia la sensació que allò no era cap fet especial.
Publica un comentari a l'entrada