Olives

Quan vaig decidir de passar una temporada lluny de la meva pàtria vaig haver d’assumir que hauria de renunciar a moltes coses de les quals només en podia gaudir a Catalunya, com ara:
- L’escalfor dels catalans i les catalanes, els alemanys no són mala gent però els falta un no sé què que només he trobat en els catalans.
- El pa amb tomata, he provat de fer-ne, però ni deixant les tomates una setmana al costat del radiador he aconseguit fer-les mitjanament decents per xucar.
- El sol. La primavera sembla que ja ha arribat a Braunschweig, la setmana vegada vaig veure el sol dues vegades, i dissabte el vaig intuir durant una mitja horeta. Total d’hores de sol durant la setmana: no més de tres, però tot i això tot un rècord pel nord d’Alemanya.
- Els rusos del Charito, en aquest cas he trobat el kebab com a substitutiu.
- L’Estrella, per això també he trobat múltiples substitutes que la superen en molts aspectes, entre aquests substitutius voldria destacar la Franziskaner, Franzi pels amics.
- El fuet, heu provat un bon Bratwurst fet a la brasa?
Fins ara hi ha una única cosa de la qual encara no he trobat substitut, i tot i això me n’havia pogut estar, són les OLIVES. Durant vint mesos he pogut sobreviure a un món sense olives, fins la setmana passada. Era al súper, i hi havia un pot d’olives que feia dies que em deia: agafa’m, i jo li deia: no, puc viure sense tu. Finalment la temptació va poder amb mi i em vaig comprar un pot d’olives. Eren sense anxova, però és igual; encara me’n queden, al preu que van les he de fer durar.
Per sort, el cap de setmana del 28-29 de març podré disfrutar d’algunes de les coses que tan enyoro.