El meu alemany

Avui us vull parlar del meu alemany, i no és que m’hagi canviat d’acera i tingui un novio alemany, aquest títol era per fer llegir el malpensats. Avui us parlaré de la meva adaptació a la llengua d’en Göthe.
La veritat és que està essent força dura, la llengua és complicada de collons, però això ja ho sabia abans de marxar i no ha de servir d’excusa. He de dir que fa força temps que visc 100% amb alemany, fins i tot si en algun moment m’he de passar a l’anglès m’he de mentalitzar. Tot i això hi ha moments en que m’expliquen alguna cosa i em sento com en Homer Simpson el dia que jutgen en Bart per fer campana; i també hi ha moments en que no trobo la manera de dir el que vull explicar; i això després d’un any i mig és una mica frustrant.
Això sí, els alemanys són molt educats i no m’acostumen a dir que tinc un alemany de merda, l’únic que ha fet algun comentari al respecte és en Nico, i el cert és que és d’agrair que algú et digui les veritats, encara que no siguin tan agradables com un voldria.
Tot i això, de tant en tant, algú em pregunta si he estudiat a Alemanya, amb el qual entenc que tant malament no vaig, i que és possible que algú s’hagi passat com a mínim cinc anys a Alemanya i tingui un alemany com el meu.
Amb el temps he experimentat que després d’unes birres, el meu alemany es torna una mica més fluid, potser serà que realment la cervesa té hormones alemanyes. El problema és que no puc anar a treballar cada dia amb un parell de birres a sobre.