Pel que pugui ser

La setmana passada amb mutiu d’un seminari a Múnic, em vaig adonar d’una contradicció prou curiosa.
Va ser durant la visita guiada per la ciutat després de la primera jornada. El guia ens va ensenyar una estàtua d’un lleó a l’entrada d’un palau, ens va dir que tocar el morro del lleó portava sort. Tots en el grup vam fer el mig somriure típic de qui no creu, o vol aparentar no creure amb aquest tipus de tonteries; sobretot tenint en compte que tots érem investigadors, i que per tant, potser hauríem de ser els que menys hauríem de creure en aquest tipus de supersticions. Però just abans d’abandonar el lloc, un membre del grup es va acostar al lleó i tímidament va fregar la mà al morro metàl•lic, polit de tanta gent que l’ha tocat en busca d’aquell extra de sort. Acte seguit uns quants membres del grup (entre els quals, un servidor) vam acabar fent el mateix.
Perquè vist com estan les coses, i tot i ser enginyers o científics i saber que fregar els dits sobre una estàtua mai canviarà l’atzar de les nostres accions futures, mai està de més poder tenir un xic més de sort...... pel que pugui ser.