Com ja vaig comentar en l’últim escrit, la tornada a Alemanya ha estat dominada per la fred, i qui l’ha patit de forma més severa ha estat el meu estimat company de viatge.
Només arribar de les vacances de Nadal, un pam de neu i sense pneumàtics de contacte. El mateix dilluns tornant d’entrenar, el contrast tèrmic entre els -8ºC de fora i els +35ºC de dins del cotxe (calefacció a tope) van fer que s’esquerdés el vidre del davant, l’esquerda anava de punta a punta del vidre tot resseguint la sortida d’aire de sota el vidre; avui m’han canviat el vidre. Dimarts anant a treballar va haver de suportar -15ºC. Dormint cada dia al carrer. Fins i tot l’altre dia es van congelar els vidres per la part de dins.
Quan ja estic fent el comte enrera per donar-li el relleu, s’està portant com un campió.
Llarga vida al doscentsaca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No t'hauria de sorprendre. Un company de fatigues com ell era d'esperar que reaccionés amb aquest coratge, aquesta valentia i aquest "señorío" davant unes condicions tan dolentes com les que estàs vivint.
Llarga vida!!!!!!
Coix
El Doscentssaca és un putu màrtir!
Canonització ja!
Po.
Publica un comentari a l'entrada