Cada vegada menys

Fa uns dies em vaig adonar que funcionalment he deixat de ser espanyol. I no us enganyaré, em va fer feliç.
La principal raó per la qual els nostres governants ens estimen tant, és pels impostos que paguem. I a partir d’aquest any els meus calés ja no aniran cap a Madrid, o sigui deixaré de contribuir a l’estat espanyol. I si fins ara en Zapatero i el rei (entre d’altres) em repudiaven per ser català, ara a més deixaré de mantenir-los a ells i a l’estat que ens escanya, cosa que segurament em garanteix el seu odi etern :-)
A partir d’ara, ja només queda el DNI i el carnet de conduir que em lliguin oficialment a Espanya. Que ben mirat, no deixen de ser un tros de plàstic, i la millor utilitat que els he trobat a Alemanya és treure el gel del parabrises del cotxe cada matí.
Ja sé que ara gairebé la meitat del meu sou no arriba a la meva butxaca. Però al mateix temps és un dels mutius que em demostra l’encert de la decisió del qual us parlava fa uns dies, almenys d’aquesta manera sóc una mica menys espanyol.