Eslovènia

Un país que en el meu viatge del cap de setmana nº54 del blog d’en Roger ja vaig poder tastar anant cap a Croàcia. La veritat és que el record que en tenia era totalment negatiu, només dir que l’únic moment en que vaig trepitjar territori eslovè, va ser per deixar-hi els meus residus fisiològics. Fins abans d’aquest viatge, Eslovènia era un país que no em transmetia ni fred ni calor, apareixia en els mapes, però no se’n sentia mai a parlar, ni quan van aconseguir la independència de Iugoslàvia, a Croàcia hi va haver una guerra, i en canvi ells amb quatre dies ho van tenir arreglat.
Els mutius de la decepció van ser haver de pagar 35€ per poder circular per les autopistes, que en el meu cas va ser un tram de 3 Km. Fora d’aquests escassos quilòmetres d’autopista, la resta van ser carreteres locals mal asfaltades. En el trajecte de tornada vaig necessitar dues hores i mitja per fer els 50 Km necessaris per creuar Eslovènia. Amb aquesta experiència suposo que és normal tenir-ne un record negatiu.
Aquesta setmana hi he hagut de tornar, aquest cop per mutius de feina. He d’admetre que aquest cop la meva imatge d’Eslovènia ha canviat cap a positiu. Aquest cop he vist uns quants quilòmetres més d’autopistes (gratuïtes després de pagar els 35€ cada 6 mesos). Tothom a qui ens vam dirigir parlava anglès, des del taxista que ens va portar a Ljubljana i les dones que venen els bitllets de tren a l’estació, fins al cap de taller de la fàbrica que vam visitar. A més de l’aposta per la investigació que es fa.
Vaig tenir la sensació que un país de dos milions d’habitants ens està passant la mà per la cara.