Decisions

Hi ha moments en la vida que s’han de prendre decisions. I no em refereixo a les decisions tipus quins pantalons em posaré avui, o kebab de pollastre o de vedella. Em refereixo a decisions importants. La passada primavera em vaig haver de plantejar seriosament què fer amb la meva vida a partir del mes de setembre, un cop hauria acabat la carrera.
Després de donar-hi moltes voltes, la balança va caure del costat que tots sabeu. Tot i que en principi semblava una bona opció, no us enganyaré, de tant en tant, encara em pregunto si realment era la millor. Però cada vegada que hi penso, cada vegada que parlo amb algun excompany, cada vegada que llegeixo les noticies que m’arriben del sud o simplement cada dia quan torno de treballar o d’entrenar estic més convençut d’haver pres la millor decisió. No us enganyaré, tampoc he trobat la felicitat total, tampoc estic molt segur de si seré capaç de trobar-la (això mereixeria un escrit sencer), i també hi ha dies en que els ànims no estan tan amunt com haurien d’estar, però coi, això també em passava a Girona. El que sí puc dir, és que la situació és tan o més positiva que quan vaig deixar la ciutat el passat mes de març, i això ja és molt.
També he de reconèixer que en aquesta vida he pres moltes decisions estúpides, en principi sembla que no han estat importants, vés a saber, mai sabré del cert si eren tan banals com semblaven. Del que sí em sento orgullós és de les decisions de les quals he disposat més de 10 minuts per pensar-hi, aquí crec que no he fallat.
De pas dono les gràcies a les persones, encara que moltes d’elles no llegiran mai aquest escrit, que amb la seva opinió m’han ajudat ha solucionar aquests dilemes.